Corona solar i lunar

Definició:

Es presenta com una o diverses sèries, normalment no més de tres, d’anells acolorits centrats sobre el Sol o la Lluna i de radi relativament petit. En cada sèrie d’anells, l’interior és de color violeta o blau i l’exterior vermell. Poden arribar a distingir-se, de vegades, tots els colors de l’espectre. Generalment, aquests colors són més fàcilment visibles a les corones lunars.

Molt sovint és reduïda a una primera sèrie pròxima a l’astre i de menys de 5º de radi, l’aurèola és de color blanc blavenc amb vores rogenques.

El fenomen és causat per la difracció o la dispersió de la llum en núvols prims o en la boira. Els raigs lluminosos de l’astre es trenquen en topar amb les gotes d’aigua i surten desviats. L’angle de desviació augmenta quan disminueix el diàmetre de la gota d’aigua. Si el diàmetre de les gotes és força homogeni, els contorns dels anells seran molt més nítids.

Els núvols que generen corona estan formats per gotes d’aigua, no per cristalls de glaç. En la major part dels casos, es tracta d’altocúmuls, tot i que també es poden observar en quedar el disc solar matisat per l’obstacle d’un altostrat, un estrat o molt rarament, d’un cirrocúmul.

Consells per a l’observació:

No s’ha de confondre amb l’halo: una corona mai no arriba a ser ni la meitat de gran que l’halo. La corona sovint és difusa, el contorn de l’halo sempre està ben definit. Les corones són de grandària variable. Els halos són sempre iguals.

Popularment es diu que la corona, en deixar veure menys llum solar, es pot mirar directament sense protecció als ulls i amb els halos això no és possible. No s’aconsella refiar-se d’aquest sistema d’identificació.

Fotografies