Precipitacions
Definició
El terme precipitació es refereix a tota l’aigua caiguda dels núvols amb velocitat apreciable i directament sobre la superfície. Aquesta aigua cau tant en estat sòlid com líquid.
Són necessàries quatre condicions perquè s’originin les precipitacions:
- Ascendència de l’aire i el seu refredament.
- Condensació (en líquid) o sublimació (en sòlid) del vapor d’aigua i formació de núvols.
- Un elevat contingut de vapor d’aigua i una alta humitat relativa.
- Creixement de les gotes d’aigua dels núvols.
Les dues primeres condicions es donen amb facilitat a l’atmosfera, tanmateix, un cop format un núvol no és el més habitual que es formin precipitacions, per tant, les dues darreres condicions són molt importants i no tenen lloc en tots els casos.
Per tal que els núvols donin precipitació abundant cal que es vagin alimentant d’aire humit constantment. Si no fos així la precipitació seria molt minsa, ja que, per exemple, un núvol de 2.000 metres de gruix només seria capaç de deixar 1 mm de precipitació abans de desaparèixer.
La darrera condició és la més crítica, cal tenir en compte que les gotes de pluja tenen un diàmetre entre 0,5 mm i 3 mm (en alguns casos, fins a 7 mm) i les gotes d’aigua que formen els núvols no són més grans que entre 0,01 i 0,025 mm, la qual cosa vol dir que aproximadament el volum d’una gota de pluja és un milió de cops més gran que les que formen un núvol.
Per saber-ne més
El creixement de les gotes d’aigua dels núvols fins que tenen una mida suficient per precipitar s’explica segons dues teories no excloents entre si:
La teoria de la cristal·lització. Té com a punt de partida la presència de núvols en els quals coexisteixen cristalls de glaç i gotes d’aigua en subfusió (és a dir, aigua líquida amb temperatura negativa) i es basa en el fet que, a la mateixa temperatura, la pressió de vapor de saturació al glaç és inferior que a l’aigua líquida en subfusió i, per tant, en un moment donat l’aire pot estar sobresaturat respecte del glaç i no saturat respecte de l’aigua.
Això vol dir que, pel que fa als cristalls de glaç, hi ha massa vapor a l’aire i per això una part sublima sobre el glaç fent que els cristalls creixin. Simultàniament, la reducció de vapor d’aigua que és deguda a aquest procés fa que l’aire sigui encara més lluny de la saturació respecte de l’aigua i noves gotes s’evaporen per restablir l’equilibri.
Amb aquest procés el vapor existent es condensarà sobre els cristalls de glaç augmentant la seva mida. Té lloc quan a l’interior dels núvols hi ha temperatures entre – 5 ºC i -15 ºC i explicaria gran part de les precipitacions de les zones temperades i fredes de la terra.
La teoria de les col·lisions o coalescència.. Aquesta teoria explicaria les fortes precipitacions sobre els oceans i les zones tropicals i els forts xàfecs estivals a les regions mediterrànies.
La teoria parteix de la base que als núvols hi ha gotes d’aigua de diferent grandària, per la qual cosa la velocitat de caiguda serà també diferent, les gotes més gruixudes cauran a més velocitat i podran absorbir les més petites amb les que topin. D’això se’n diu captura directa i es complementa amb el procés de captura d’estela que es produeix pel fet que les gotes descendents van deixant rere seu una estela de menor resistència de l’aire, per la qual cosa les partícules superiors d’una mida menor o igual que l’anterior poden atrapar-la i engruixir-la per contacte.
Les fitxes següents es dediquen a les formes de precipitació.
Fotografies
