La precipitació a Catalunya l’any 2050

Aquí trobareu resumides les principals projeccions per a la precipitació i els seus índexs climàtics relacionats, per a l’horitzó 2050, segons dos conjunts de simulacions regionalitzades desenvolupades des de l’SMC: les projeccions regionalitzades estadísticament a 1 km de resolució (ESCAT-2020) i les simulacions regionalitzades dinàmicament a 10 km de resolució (ESCAT).

Les variacions projectades dels escenaris ESCAT-2020 dels camps mitjans de precipitació i diversos índexs climàtics relacionats per al període 2021-2050 poden ser utilitzades per a aquells investigadors i centres de recerca que ho desitgin, prèvia petició a dades.meteocat@gencat.cat

Escenaris regionalitzats a 1 km ESCAT-2020

Resum

  • Les projeccions per a la precipitació no són tan robustes com en el cas de la temperatura, ja que aquesta variable presenta una gran variabilitat interanual, la qual cosa fa difícil trobar una tendència clara i robusta en aquesta variable. Així doncs, la seva evolució és molt incerta, però sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual, sobretot segons l’escenari RCP8.5. Aquesta disminució seria molt important a l’estiu al conjunt del país, i considerable a la tardor per a la zona litoral i prelitoral. Aquestes reduccions cap al 2050, segons l’escenari RCP8.5, podrien assolir valors de l’ordre del −40 % per a tot el domini i la precipitació mitjana anual, de cara a la primavera de l’ordre del −45 %, i a l’estiu de l’ordre del −75 %.
  • Geogràficament, la major disminució projectada per a la precipitació cap al 2050 s’espera a les comarques del nord-est i al prelitoral tarragoní, mentre que la menor es donaria al Pirineu occidental. Al nord-est de Catalunya la reducció projectada de la precipitació mitjana anual, segons l’escenari RCP8.5 i per al període 2021-2050, estaria al voltant de −15 %.
  • En relació als índexs climàtics pluviomètrics, es projecta una disminució considerable i general en els dies amb precipitació feble (PPT ≤ 5 mm) independentment de l’escenari i model considerats. En canvi, en algunes zones del país, sobretot a les Terres de l’Ebre i més lleugerament a les comarques del nord-est, s’espera que augmentin els dies amb precipitació abundant (PPT ≥ 50 mm). Finalment, s’espera que la longitud màxima de la ratxa seca anual (dies consecutius amb PPT < 1 mm) augmenti a tot el territori fent més intenses les sequeres, especialment a tota la zona litoral-prelitoral i les Terres de Ponent.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i prelitoral, interior i Pirineu) i per al percentil 50 de les simulacions per a cada escenari (RCP4.5 i RCP8.5).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTROL, simulacions de control.
  • P5, P50 i P95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades.
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2018 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació

Escenaris regionalitzats a 10 km ESCAT (2012)

Resum

Les projeccions per a la precipitació mitjana anual (PMA) indiquen una disminució (-5 a -13%) cap a mitjans del s. XXI respecte 1971-2000. Aquesta tendència no és estadísticament significativa per a tota la zona d’estudi.

  • Geogràficament, la PMA disminuirà (-10 a -25% per a 2021-2050 respecte 1971-2000) molt probablement al Pirineu i al sistema Ibèric, independentment de l’escenari considerat. En canvi, a la zona interior les variacions projectades de la PMA no són estadísticament significatives. Per una altra banda, es projecta un augment de la variabilitat interanual de la PMA, sent més important a la zona litoral i prelitoral que no pas al Pirineu. En el conjunt del territori es passaria d’un coeficient de variació (CV) del 17-19% per a 1971-2000 a un CV=18-23% per a 2031-2050, tot i que sobreestimada per les simulacions.
  • Estacionalment, les variacions projectades són altament dependents de l’escenari d’emissions i de la simulació del model global considerada. En general es pot concloure que podria incrementar-se en àrees costaneres durant l’hivern, fins a valors propers al 50% per a l’escenari B1, i decreixeria en zones muntanyoses de l’interior, especialment a la tardor, fins al 30% per a l’escenari A2. A la primavera s’espera una disminució general de la precipitació en tot el territori, tret d’alguns punts costaners que presenten increments de precipitació per als escenaris A1B i B1. La precipitació al Pirineu (sobretot la seva cara nord) s’estima que disminueixi en tots els escenaris per a totes les estacions, excepte a l’estiu, que no presenta una tendència clara.
  • Pel que fa a la precipitació en forma de neu, es projecta una disminució en tots els escenaris, en particular per l’àrea del Pirineu i Prepirineu, i especialment per a les cotes més baixes de la serralada. Aquestes reduccions serien més importants en els escenaris A1B i A2, i podrien arribar al 30% en les àrees més elevades.
  • En relació als extrems de precipitació, la probabilitat d’ocurrència dels episodis de pluja diària superior als 500 mm, que en el període de control és pràcticament nul·la, passaria a tenir una probabilitat no nul·la. En referència als episodis de més de 200 mm en 24h la probabilitat per a 2021-2050 seria el doble que l’existent per a 1971-2000. Per una altra banda, la durada de les sequeres podria augmentar significativament tenint en compte la combinació de l’augment projectat de la temperatura i la disminució de la precipitació.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i pre-litoral, interior i Pirineu) i per a una mitjana dels tres escenaris (A2, B1 i A1B).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTL_s1, simulació de control s1
  • CTL_s3, simulació de control s3
  • P5, P50 i P95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2014 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació