Satèl·lit Meteosat
Canal de l'Infraroig tèrmic (10,8 µm)
Com interpretar la imatge
La imatge de l'infraroig tèrmic (TIR) mostra les emissions terrestres en el rang tèrmic de l'espectre electromagnètic, en concret a la longitud d'ona de 10,8 µm. Aquesta longitud d'ona té la particularitat d'estar poc afectada per l'atmosfera terrestre i per tant és propícia per analitzar la temperatura de la superfície, o dels núvols que la cobreixen. En concret, en la imatge es representa la temperatura de brillantor (mesura la radiació electromagnètica que emeten els cossos en funció de la temperatura a que es troben). Així, la imatge de TIR es pot interpretar com un mapa tèrmic, i es sol representar generalment amb una escala de grisos. Per facilitar-ne la interpretació, s'acostuma a seguir el següent conveni: les superfícies més càlides (sòls i aigua) es presenten en les tonalitats més fosques, mentre que les superfícies més fredes (núvols i neu) prenen tonalitats clares. Així, quan més freda és la temperatura del cim dels núvols, més blancs apareixen a la imatge. En general, la temperatura de l'atmosfera decreix a mesura que ens allunyem de la superfície. D'aquesta manera les imatges TIR ens donen indirectament una estimació de l'alçada relativa de les estructures ennuvolades: Les diferents tonalitats dels núvols corresponen a diferents temperatures del cim dels núvols el que permet identificar capes de núvols a diferents alçades. Finalment, cal tenir present que la emissió en el tèrmic es produeix independentment de la il·luminació solar, fet que permet disposar d'imatges TIR les 24 hores del dia.
Per tal de facilitar la interpretació de les imatges de l'infraroig tèrmic, la present imatge incorpora una paleta de colors que té per finalitat ressaltar els cims dels núvols més freds. Tenint en compte que la imatge de l'infraroig tèrmic és una representació d'una magnitud física, en aquest cas la temperatura de brillantor (Tb), es pot ressaltar o pintar la imatge amb colors que destaquin cert rang de Tb o tipus de núvols. En la present imatge, es fan servir 10 colors per acolorir les zones amb Tb inferiors a -32ºC, canviant de color cada 4ºC, fins als -68ºC, temperatura per sota de la qual ja es representa amb un sol color.
La imatge del vapor d'aigua (WV) reprodueix els registres de banda de l'espectre de 6,2 µm, banda on hi ha una forta absorció del vapor d'aigua atmosfèric. Si bé el canal de l'infraroig tèrmic té per finalitat registrar les emissions de la superfície terrestre en una banda on l'afectació atmosfèrica és mínima, el canal del vapor d'aigua busca el contrari, registrar en una longitud d'ona on hi ha una forta absorció dels gasos atmosfèrics, en aquest cas del vapor d'aigua. D'aquesta manera, aquest canal proporciona informació de l'atmosfera, més que no pas de la superfície. Les imatges de WV són, generalment, representatives del contingut d'humitat de la zona mitja i alta de la troposfera (la contribució de les capes baixes és mínima). Per tal d'interpretar aquestes imatges, cal tenir present que les zones fosques contenen poc vapor d'aigua, mentre que les zones on l'atmosfera és més humida són més clares. Finalment, les zones més blanques correspondran a núvols amb un fort desenvolupament vertical. Ara bé, cal posar de manifest que el senyal registrat per aquest canal no sempre és indicatiu de nuvolositat. De fet, la utilitat bàsica d'aquest canal és la de donar informació sobre les estructures i la circulació de la mitjana i alta troposfera.
La imatge del visible (VIS) reprodueix el grau de reflexió de la llum solar incident dels diversos tipus de cobertura terrestre o dels núvols que tenen per sobre. Si bé el Meteosat actual té dos canals en el rang de l'espectre solar (centrats a 0,6 i 0,8 µm) la present imatge correspon a la regió de vermell (0,6 µm), rang de l'espectre on el contrast entre la majoria de cobertures terrestres i els núvols és major. La imatge de reflectivitat en el visible es sol representar generalment amb una escala de grisos. Per facilitar-ne la interpretació, s'acostuma a seguir el següent conveni: les superfícies menys reflectants (sòls i aigua) es presenten en les tonalitats més fosques, mentre que les superfícies més reflectants (núvols i neu) prenen tonalitats clares. L'aigua és el tipus de coberta que menys reflecteix la llum solar i a les imatges VIS apareix en negre. Pel que fa a la superfície terrestre, els sòls nus i sobretot la sorra es veuran d'una tonalitat més clara que la coberta per vegetació. Els núvols, al contrari, tenen una reflectivitat força alta apareixent blanques, tant més com major sigui el seu gruix. Cal tenir present però que la neu té un alt índex de reflexió i en les imatges VIS es pot confondre amb els núvols. Finalment, cal tenir present que la emissió en el visible depèn de la il·luminació solar. Aquesta dependència en condiciona la disponibilitat d'imatges a les hores diürnes, i també en dificulta la interpretació.
A part del tradicional canal del visible de cobertura global, l'actual Meteosat registra un canal visible anomenat "d'alta resolució" (HVIS) que té la particularitat de presentar una resolució espacial tres vegades major (resolució d'1 km al nadir en front dels 3 km dels canals globals), en detriment de la zona de cobertura del canal, que és tres vegades menor. A la pràctica, la zona europea queda coberta per aquest canal i per tant és interessant aprofitar el detall que dóna. Si bé s'acostuma a representar les imatges del Meteosat en una escala de grisos, en aquest cas es fa servir la tècnica del RGB (Red, Green, Blue), en la qual es combinen 3 canals per aconseguir una imatge en color. En el present RGB, es fa servir el canal de l'infraroig proper mitjà (MIR, 3,9 mm), gràcies al qual es diferencien els núvols alts dels núvols baixos i les boires. Cal tenir present que els colors resultants del RGB d'aquesta combinació de HVIS i MIR són diferents del color en que l'ull humà veuria la imatge. Per fer-ne una correcte interpretació, cal tenir present que els núvols alts es veuen blancs, els núvols baixos i les boires grocs, el mar i els llacs blaus, la neu blanca i la resta de cobertes terrestres en tonalitats marró.