Descripció general

El clima es defineix com les condicions atmosfèriques mitjanes que caracteritzen la meteorologia d’un indret. En el cas de Catalunya, i malgrat la seva poca extensió, no podem parlar d’un únic clima, sinó que hi conviuen diferents climes fruit de diversos factors geogràfics:

  • La situació latitudinal. Per estar Catalunya ubicada a cavall de les zona climàtica temperada, al nord, i de la tropical, al sud, gaudeix de característiques pròpies dels dos dominis. Així, a l’estiu dominen les masses d’aire subtropicals, provinents del nord d’Àfrica, mentre que a l’hivern, les masses d’aire polar o continental s’hi presenten amb més freqüència.
  • La presència de la Mediterrània. Aquest mar càlid i tancat, situat a llevant de Catalunya, influencia de manera destacada el seu clima, especialment a les comarques litorals i prelitorals. Amorteix els extrems tèrmics i comporta una font continuada d’humitat, que en situacions favorables alimenta els temporals de pluja. Per contra, la llunyania al mar també comporta un major pes dels elements propis del clima continental, amb contrastos tèrmics dia/nit més marcats.
  • Un relleu complex. Els grans contrastos d’altitud i d’exposició (orientació i pendent) configuren un complex mosaic de climes i microclimes. Aquest fet afavoreix l’aparició d’enclavaments de clima singular, com les ombres pluviomètriques (la Cerdanya), illots plujosos (les Guilleries i Collsacabra) o efectes föhn (al Pallars Sobirà). El Pirineu, amb els relleus majestuosos signifiquen una frontera climàtica evident, entre el clima mediterrani i l’oceànic (la Val d’Aran).
  • A llevant de la península Ibèrica. La posició occidental de Catalunya dins del continent eurasiàtic fa que tingui un clima tèrmicament més suau que el de les zones més orientals. Tanmateix, la gran extensió de la península Ibèrica que se situa a l’oest del Principat fa que la influència atlàntica s’atenuï, i les masses d’aire de l’oest, predominants a la meitat freda de l’any, arribin seques i amb poca aportació de pluja a bona part del país. Per tant, a Catalunya, els hiverns són majoritàriament secs, fet singular amb relació a la resta de climes mediterranis.

La conseqüència d’aquesta complexitat, fa que poques àrees amb l’extensió de Catalunya reuneixin tanta diversitat climàtica. La taula següent recull una classificació climàtica basada en la termometria i la pluviometria.

Classificació climàtica del territori català, basada en la termometria i la pluviometria
Grups/tipus Subtipus (exemple) P (mm) RPE T (ºC) ΔT (ºC)
Oceànic Val d’Aran (Arties) 900-1100 Equilibrat 6-10 13-15
Mediterrani Pirinenc Oriental (Núria) 1000-1200 Màxim a l’estiu i mínim a l’hivern 3-9 13-16
Occidental (Cabdella) 1000-1300 2-9
Prepirinenc Oriental (Olot) 850-1100 Màxim a l’estiu o a la primavera i mínim a l’hivern 9-12 16-19
Central (Berga) 750-1000
Occidental (La Pobla de Segur) 650-900
Continental Humit o Oriental (Vic) 700-850 Mínim a l’hivern 11-13 17-20
Subhumit o Central (Súria) 550-700 12-14
Sec o occidental (Lleida) 350-550 Màxims equinoccials
Prelitoral Septentrional (Girona) 750-1000 Màxims equinoccials 14-15 15-18
Central (Terrassa) 600-900 Màxims a la tardor 11-15
Meridional (Prades) 600-800 Màxims equinoccials 12-14
Litoral Septentrional (St. Feliu de Guíxols) 550-750 Màxims a la tardor 14,5-16 14-15
Central (Barcelona) 550-700 14,5-16,5
Meridional (Tarragona) 500-600 15,5-17

La taula consta de tres nivells (d’esquerra a dreta), el primer dels quals l’estableix la divisió fonamental, a escala planetària, entre el clima mediterrani i l’oceànic de latituds mitjanes. El segon nivell l’estableixen les cinc unitats fisiogràfiques bàsiques de Catalunya: Pirineu, Prepirineu, depressió Central, prelitoral i litoral. Finalment, una tercera subdivisió la proporciona la divisió interna de les unitats fisiogràfiques esmentades. En definitiva, doncs, es tracta de dos grans grups climàtics, que donen lloc a sis tipus i a quinze subtipus, definits per variables pluviomètriques i tèrmomètriques: la precipitació mitjana anual, el règim pluviomètric estacional, la temperatura mitjana anual i l’amplitud tèrmica mitjana anual (Martín-Vide et al. 2010).

A tall de resum, de la taula en podem extraure les següents conclusions:

  • A excepció de la Val d’Aran, de clima atlàntic, Catalunya es caracteritza, a grans trets, per un hivern amb temperatura suau i un estiu calorós i sec, propis del clima mediterrani.
  • La pluviometria és molt irregular. La presència de la massa d’aire mediterrània modera la temperatura alhora que pot originar episodis de pluja torrencial a la tardor, especialment a la zona litoral i prelitoral.
  • A mesura que s’avança cap a l’interior les característiques tèrmiques i pluviomètriques es modifiquen, generalment augmenta l’amplitud tèrmica i disminueix la precipitació. Així, a la depressió Central l’hivern és fred i abunden els episodis de boira d’inversió tèrmica, mentre que l’estiu és molt calorós i sec.
  • A les zones de muntanya, la temperatura és més baixa i la precipitació més abundant. Al Pirineu oriental l’estació més plujosa és l’estiu, degut al gran nombre de tempestes estivals.
  • Finalment, la posició de Catalunya entre Euràsia i Àfrica i a la frontera entre les masses d’aire tropical i polar, fa que es vegi afectada per entrades d’aire fred procedents del nord o d’aire càlid procedents del sud, ocasionant sobtades baixades o pujades de temperatura.

A l’apartat de l’atles climàtic, de les climatologies comarcals i de les climatologia de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) podreu consultar els valors de diverses variables que caracteritzen el clima.

Bibliografia de referència

Atles climàtics de Catalunya

  • FEBRER, J. (1930): Atlas pluviomètric de Catalunya. Memòries Patxot I. Barcelona, 523 pp.
  • NINYEROLA, M; PONS, X. i ROURE, J.M. (2001): Atles climàtic digital de Catalunya (ACDC), Unitat de Botànica. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el suport del Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya).

Els climes de Catalunya

Els climes de la península Ibèrica

  • CAPEL MOLINA, J.J. (2000): El clima de la península Ibérica. Ariel Geografía, Barcelona, 281 pp.
  • FONT TULLOT, I. (2000): Climatología de España y Portugal. Ediciones de la Unversidad de Salamanca, Salamanca, 422 pp.
  • MARTÍN VIDE, J. y OLCINA CANTOS, J. (2001): Climas y tiempos de España. Historia y Geografía. Alianza Editorial, Madrid, 258 pp.