FENOCAT, la xarxa fenològica de Catalunya
Fenologia
La fenologia és la ciència que estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells…). L’evolució dels registres fenològics mostra la resposta dels éssers vius a les variacions del clima.
A Catalunya cada cop hi ha més dades sobre els canvis fenològics associats al canvi climàtic en diversos grups d’organismes:
- Els ocells han modificat les seves pautes de migració amb un avançament de l’arribada primaveral a les àrees de cria d’Europa
- Les plantes, amb cicles fenològics de fases molt marcades, mostren un avançament de diversos esdeveniments fenològics clau, com ara la brostada o la floració
- Diversos treballs basats en un seguiment continuat de les poblacions de papallones indiquen també canvis en la fenologia i la distribució d’espècies.
Per a què serveix la fenologia
El clima de la Terra ha canviat des de sempre i no podem entendre la biodiversitat actual del nostre planeta sense aquests canvis. Durant el darrer segle, el clima ha patit alteracions sense precedents pel que fa a la magnitud i velocitat dels canvis observats.
Les plantes, els ocells i les papallones són exemples d’organismes sensibles al canvi climàtic ja que no romanen indiferents davant dels canvis que està patint el seu entorn. De fet s’han detectat respostes atribuïbles al canvi climàtic en tota mena d’organismes arreu del planeta i a casa nostra. La fenologia permet estudiar l’evolució d’aquests canvis al llarg del temps. Però cal recollir més dades per estudiar millor aquests canvis i per determinar si els desacoblaments fenològics de diverses espècies ecològicament relacionades posen en risc el correcte funcionament dels nous ecosistemes derivats del canvi climàtic.
Les observacions fenològiques a l’SMC
L’Organització Meteorològica Internacional (precursora de l’Organització Meteorològica Mundial actual) va recomanar als diferents serveis meteorològics iniciar les observacions fenològiques l’any 1919 durant la Conferència Meteorològica de Copenhaguen. El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) va fer seva la recomanació, constituint l’any 1932 la Comissió Catalana de Meteorologia agrícola, que organitzà les observacions fenològiques entre els observadors meteorològics catalans que ja col·laboraven amb la institució i creant el mateix any la Xarxa Fenològica de Catalunya.
Per definir les observacions va adaptar les normes més modernes establertes fins el moment, triant una llista de plantes entre les recomanades per la Fenologia internacional i afegint altres de les més abundants del nostre país. El grup de plantes es va completar amb observacions sobre l’aparició dels animals de temporada i amb referències a les grans operacions de conreu.
Poc temps després, l’any 1936, es va publicar la Nota d’Estudi del Servei Meteorològic de Catalunya “Primers resultats de conjunt de les observacions fenològiques a Catalunya” (E. Fontserè i M. Campmany) que es pot trobar al Fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya ubicat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Amb el tancament i destrucció del Servei Meteorològic de Catalunya, el gener de 1939, s’interromp l’activitat fenològica oficial a Catalunya. No va ser fins l’any 1942 que el Servicio Meteorológico Nacional va crear la Red Fenológica prenent com a base l’esquema català.
El progressiu abandonament de l’activitat fenològica per part de l’Estat al llarg dels anys 90 i principis del 2000 ha anat acompanyat del naixement de xarxes específiques i institucions que han impulsat l’observació de determinades espècies. En paral·lel, l’observació fenològica està experimentant un important desenvolupament a diferents països d’arreu del món, degut a la problemàtica específica del canvi climàtic, motiu pel qual l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, a través de l’Equip de Canvi Climàtic, va plantejar la necessitat de reprendre les observacions d’aquest tipus.
Per això l’any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya reprèn l’activitat d’observació instaurant de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya i adaptant-la als nous temps. Les observacions fenològiques es duen a terme seguint els criteris internacionals, per a que es realitzin de forma estandarditzada i tinguin correspondència dins de cada espècie amb l’objectiu de posar-les a disposició de la comunitat científica. Les dades fenològiques referents a plantes, per exemple, formen part de la Pan European Phenological Database, la base de dades europea de referència en aquest àmbit de la fenologia.
Amb la represa de l’observació fenològica, el Servei Meteorològic de Catalunya recupera una activitat que li és pròpia per preservar el patrimoni fenològic del país. No deixar perdre el coneixement dels ritmes de la natura en aquest punt concret de la conca mediterrània és una necessitat bàsica per poder preveure els futurs canvis que poden arribar.
Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat)
La Xarxa Fenològica de Catalunya està formada per una seixantena de persones voluntàries arreu de Catalunya.
Les observacions fenològiques s’introdueixen a la base de dades del Servei Meteorològic de Catalunya a través d’una aplicació web des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet (des del camp amb mòbil o tauleta tàctil o des de casa via ordinador).
Quan la Xarxa Fenològica de Catalunya va fer cinc anys es va presentar el pòster ‘Els observadors de la Xarxa fenològica de Catalunya’, on totes les persones voluntàries que fan observació van explicar de primera mà la seva motivació per participar en aquest projecte.
A continuació es mostra el llistat de les espècies monitorades.
Espècies vegetals
| Col·lectiu | Espècie nom comú | Espècie nom científic |
|---|---|---|
| Plantes silvestres | Alzina | Quercus ilex |
| Freixe (de fulla gran) | Fraxinus excelsior | |
| Faig | Fagus sylvatica | |
| Saüquer | Sambucus nigra | |
| Arç blanc | Crataegus monogyma | |
| Arboç | Arbutus unedo | |
| Ginesta | Spartium junceum | |
| Estepa blanca | Cistus albidus | |
| Farigola, timó | Thymus vulgaris | |
| Fetgera | Anemone hepatica | |
| Fonoll | Foeniculum vulgare | |
| Olivarda | Inula viscosa | |
| Rosella, galleret | Papaver rhoeas | |
| Plantes ornamentals | Plàtan | Platanus hispanica |
| Arbres fruiters | Ametller | Prunus dulcis |
| Cirerer | Prunus avium | |
| Pomera | Malus communis | |
| Oliver | Olea europaea | |
| Cep | Vitis vinifera | |
| Taronger | Citrus sinensis | |
| Conreus anuals d’hivern | Blat | Triticum gr. Aestivum |
| Ordi | Hordeum vulgare | |
| Conreus anuals d’estiu | Blat de moro | Zea mays |
| Gira-sol | Helianthus annuus | |
| Herbes farratges | Alfans, userda | Medicago sativa |
Ocells
| Col·lectiu | Espècie nom comú | Espècie nom científic | Sentit principal de detecció |
|---|---|---|---|
| Ocells de primavera-estiu | Oreneta vulgar | Hirundo rustica | Vista |
| Falciot negre | Apus apus | Vista | |
| Cucut | Cuculus canorus | Oïda | |
| Rossinyol | Luscinia megarhynchos | Oïda | |
| Puput | Upupa epops | Vista i oïda | |
| Oreneta cua-blanca | Delichon urbicum | Vista | |
| Abellerol | Merops apiaster | Vista i oïda | |
| Oriol | Oriolus ariolus | Oïda | |
| Guatlla | Cotumix cotumix | Oïda | |
| Capsigrany | Lanius senator | Vista | |
| Escorxador | Lanius collurio | Vista | |
| Ocells de tardor-hivern | Lluer | Carduelis spinus | Vista |
| Durbec | Coccothraustes coccothraustesv | Vista | |
| Fredeluga | Vanellus vanelus | Vista |
Papallones
| Col·lectiu | Espècie nom comú | Espècie nom científic |
|---|---|---|
| Sedentàries | Apol·lo | Parnassius apollo |
| Cleòpatra | Gonepteryx cleopatra | |
| Llimonera | Gonepteryx rhamni | |
| Aurora | Anthocharis cardamines | |
| Migradores | Migradora dels cards | Vanessa cardui |
| Papallona tigre | Danaus chrysippus |
Vols observar?
Tothom pot fer observació fenològica. La Xarxa Fenològica de Catalunya neix amb la intenció d’aplegar les observacions realitzades per qualsevol persona interessada en el tema. Només es requereix constància i precisió en l’observació. Com els estudis fenològics requereixen sèries llargues de dades, és preferible seguir poques espècies –i pocs estadis fenològics- però amb precisió i continuïtat any rere any.
Els observadors fenològics de la Xarxa Fenològica de Catalunya són persones voluntàries engrescades en fer ciència ciutadana de manera regular i sistemàtica. Realitzen observacions fenològiques un mínim de dos cops per setmana seguint la guia d’observacions fenològiques i les fan arribar al Servei Meteorològic de Catalunya a través una aplicació web específica.
Altres observacions fenològiques
Hi ha diverses entitats que ja realitzen observació fenològica a Catalunya, treballant de forma eficient en un àmbit concret. A l’Institut Català d’Ornitologia, a través del portal Ornitho.cat enregistren les observacions d’ocells. Des del Museu de Ciències Naturals de Granollers es coordina la Catalan Butterfly Monitoring Scheme dedicada a l’observació de papallones diürnes. El projecte RitmeNatura fa seguiment fenològic genèric de tipus més puntual o des d’escoles.
En el camp vegetal, fan activitat fenològica els jardins botànics, les Associacions de Defensa Vegetal (ADV), les escoles tècniques d’agronomia i els centres de recerca com l’IRTA o l’INCAVI.
El Servei Meteorològic de Catalunya té convenis de col·laboració en l’àmbit de la fenologia amb institucions de recerca (CREAF, IRTA) o administratives (com la Diputació de Barcelona). En el cas concret de la Diputació de Barcelona, la col·laboració ininterrompuda des de l’any 2019, fomenta participació dels Parcs i en particular dels guardes i altre personal adscrit, en l’estudi dels efectes del canvi climàtic a la Xarxa de Parcs Naturals (XPN). La informació específica de cada espècie monitorada a cada Parc i altres programes de seguiment de la XPN de la Diputació de Barcelona es pot trobar a https://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la-biodiversitat/fenologia.
PujaGuia d’observacions fenològiques
Amb la guia bàsica d’observació fenològica es pretén oferir un protocol d’observació estàndard que garanteixi que les dades preses pels observadors i les observadores siguin perfectament comparables amb qualsevol dada enregistrada des d’un altre país europeu.
Guia bàsica completa [PDF 3,79 MB]
Guía desglossada
- Introducció [PDF 47 KB]
- Selecció del lloc, l’espècie i la planta a observar. Metodologia d’observació i anotació [PDF 58 KB]
- Plantes: cicle fenològic, identificació i llistat [PDF 78 KB]
- Ocells: cicle fenològic, identificació i llistat [PDF 58 KB]
- Papallones diürnes: cicle fenològic, identificació i llistat [PDF 44 KB]
- Agraïments [PDF 20 kB]
Fitxes de cada espècie
A continuació podeu trobar les fitxes de cada espècie a observar, classificades en funció del col·lectiu. Pel cas dels ocells s’ofereix també una gravació del seu cant (gentilesa d’Eloïsa Matheu).
Plantes
Ocells
Papallones
