Mesura de la radiació solar global
La mesura de la radiació solar global fa referència a la irradiància (flux radiant rebut per unitat de superfície) en una superfície horitzontal, i és la resultant de la radiació solar directe i difusa incident. La unitat de mesura en el Sistema Internacional és el W/m2; potència energètica per unitat de superfície.
La major part de sensors utilitzats en aplicacions meteorològiques són piranòmetres termoelèctrics. Aquests, es basen en l’electricitat generada a partir de la diferència de temperatura entre dues parts del sensor, i mesuren en el rang de longitud d’ona de 0.3 a 3μm, que correspondria a l’espectre que va de l’ultraviolat a l’infraroig, passant pel visible.
La diferència de temperatures entre les unions càlides (disc ceràmic central pintat de negre en franges o en la seva totalitat) i fredes (el cos del sensor o les franges blanques del disc) genera un voltatge proporcional a la radiació solar incident.
Aquest voltatge es genera a partir de l’associació en sèrie de diverses termopiles (unió de dos conductors metàl·lics) anomenades termoparells.
S’instal·len en posició horitzontal a 2 m del terra.