Els sensors
Principis de funcionament dels sensors de les EMA per a cada variable meteorològica:
- Temperatura de l’aire: la temperatura fa que variï la resistència d’una sonda de platí normalitzada de 100 (Pt100) o 1000 (Pt1000) ohms a 0 ºC.
- Humitat relativa de l’aire: la humitat relativa fa variar les propietats dielèctriques d’un material sòlid, higroscòpic, habitualment un polímer.
- Direcció del vent: el gir del penell fa variar la resistència d’un o dos potenciòmetres instal·lats en el sensor. En el cas dels sensors d’ultrasons es calcula a partir del temps emprat en rebre un determinat impuls d’ultrasons en diverses direccions.
- Velocitat del vent: el gir de l’eix de l’anemòmetre crea un corrent elèctric, mitjançant un generador, que ens permet conèixer el número de voltes en un període determinat i calcular la velocitat del vent. En el cas dels anemòmetres d’ultrasons es calcula a partir del temps emprat en rebre un determinat impuls d’ultrasons en diverses direccions.
- Irradiança solar global: els piranòmetres es basen en l’efecte termoelèctric, pel qual es genera electricitat (gràcies a termopiles formades per termoparells) a partir de la diferència de temperatura entre diverses zones de l’aparell. El disc ceràmic central es pinta de blanc o a franges blanques i negres (tipus black and white, B&W).
- Precipitació: en els pluviòmetres de balancí la precipitació fa bolcar successivament un balancí de doble cullereta cada vegada que es recullen, segons l’aparell, uns 0.1 o 0.2 mm. En els pluviòmetres de pesada, tal com el seu nom indica, es pesa la precipitació captada pel recipient de l’aparell.
- Pressió atmosfèrica: les variacions de pressió atmosfèrica incideixen en un sensor piezoresistiu o capacitiu de silici, o en un cristall de quars ressonador.
Sensors de les EMA :
