Arc de Sant Martí

Definició:

Arc acolorit que es veu sobretot durant els ruixats a qualsevol època de l’any i a la banda oposada al Sol, quan plou i fa sol al mateix temps. Els colors van des del violeta a l’interior (amb un radi de 40º) al vermell a l’exterior, amb un radi de 42º.

A més a més d’aquest arc denominat principal, de vegades n’apareix un altre per sobre, de coloració menys intensa i amb l’ordre de colors invers: el vermell a l’interior té un radi de 50º i el violeta, a l’exterior, el té de 54º.

En algunes ocasions hi pot haver fins i tot un tercer arc, més exterior encara. També es poden veure bandes lluminoses (arcs supernumeraris), de colors alterns violeta i verd, en aquest cas dins de l’arc principal.

Un cas especial és l’arc acromàtic, és una única franja blanca i apareix en dies amb boires.

Consells per a l’observació:

La seva forma circular, lluminosa i amb els colors ordenats esglaonadament el distingeix de manera unívoca.

De vegades s’observa fragmentat.

S’observa mirant una cortina de pluja quan el Sol llueix i ho fa en la banda oposada de la precipitació a l’horitzó. Excepcionalment també es pot apreciar el fenomen amb llum de lluna.

No és visible en presència de cirrus.

Per saber-ne més

L’arc de Sant Martí és en realitat una circumferència completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc més o menys ample en funció de la posició del Sol sobre l’horitzó. Com que el centre de l’arc és al punt oposat del Sol a l’horitzó, serà més ample com més proper es trobi el Sol a l’horitzó.

Totes les gotes que es trobin en una direcció inclinada de 42° sobre la recta que passa pel Sol i el cap de l’observador apareixen de color vermell, les que es trobin en una inclinació més gran es veuran taronges, grogues…. Les que es trobin en una direcció massa inclinada o massa poc respecte d’aquesta línia no es veuran. Per tal que el fenomen es produeixi, hi ha d’haver gotes en la direcció indicada i que hi hagi rajos solars.

Es forma a conseqüència de la refracció i reflexió de la llum solar en les gotes d’aigua que actuen com a prismes. La llum procedent del Sol penetra en una gota d’aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, es reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara més; és a dir, d’un raig únic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits.

Per entendre el procés de formació de l’arc de Sant Martí i l’existència dels arcs suplementaris s’han de tenir presents els fenòmens de difracció de la llum.

Fotografies