100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel de 1913
PUBLICADA EL 27/09/2013
Aquest cap de setmana es compleixen 100 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Miquel, que va afectar gairebé a tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres de les conques orientals del país (des del Foix, al Garraf, fins a la Tet, al Rosselló) del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.
Els màxims de precipitació es van produir el dia 28 al Baix Llobregat amb 262,0 mm a St. Feliu del Llobregat i 153,8 mm a Esplugues de Llobregat, i a l’Alt Penedès amb 105,5 mm al Pantà de Foix. El dia 29 els valors màxims van tenir lloc al Baix Empordà amb 192,3 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries. En tot l’episodi meteorològic destaquen els 262,0 mm de St. Feliu de Llobregat i els 202,6 mm de Lladó. A continuació es mostra el llistat dels observatoris on les precipitacions van ser superiors als 100 mm durant l’episodi (des de les 08 TU del 28/09/1913 fins a les 08 TU del 30/09/1913) a la xarxa d’observadors de Catalunya:
Durant aquells dies tingué lloc un marcat flux en superfície, entre llevant i sud-est, impulsat per una profunda borrasca que es trobava sobre Galícia i que tenia un nucli secundari a les costes d’Algèria. A més, en altura existia un important cisallament del vent: sud-oest a 500 hPa, sud a 850 hPa i sud-est en superfície. En general, aquesta configuració sol ser potencialment molt inestable i comporta l’advecció d’aire càlid i molt humit a Catalunya que afavoreix el desenvolupament d’importants tempestes amb aiguats al litoral i prelitoral, tal i com va succeir entre el 28 i 29 de setembre de 1913. A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP del 28/09/1913 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i 29/09/1913 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda i de l’altra els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors).
A conseqüència de la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès, l’Empordà i el Rosselló, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la riera de la Salut a Sant Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Llobregat. Al Vendrell, el torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga (Alt Empordà) van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera i a Cervera de la Marenda (Rosselló), el Riberal va desbordar-se violentament inundant els carrers de la vila amb un nivell de l’aigua d’1,5 m. Aquest desbordament va provocar la mort de 14 persones.
Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.