75 anys del tancament del 1r Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939)

PUBLICADA EL 29/01/2014

Avui es compleixen 75 anys del tancament i destrucció del primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939), tres dies després de la caiguda de Barcelona a mans de l’exèrcit franquista.

El personal mobilitzat del Servei Meteorològic de Catalunya ja havia marxat cap al nord amb les forces combatents i les darreres formacions d’auxiliars i de personal d’oficina els dies 23 i 24 de gener de 1939. Els meteoròlegs del Servicio Meteorológico Nacional (nom d’aquella època que tenia l’AEMET) es quedaren tots a les oficines de la Travessera de Dalt, tret de Mariano Doporto, meteoròleg que es va exiliar a Irlanda i que va arribar a ser cap del seu servei meteorològic. A les oficines de l’SMC només van quedar cinc persones que malgrat tot van portar a terme les tasques diàries de l’SMC, segons paraules del Sr. Pons: “Quedaren solament, els darrers temps, el Cap Dr. Fontserè, dues noies, un subaltern mig malalt i jo”.

A quarts d’onze del matí del 29 de gener de 1939 el tinent meteoròleg Adolfo Martín Beloso, acompanyat de dos soldats, va prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya per ordre de la Jefatura del Servicio Meteorológico Nacional. L’ordre havia estat donada pel coronel Pío Pita Suárez-Cobián i amb el beneplàcit del director del Servicio Meteorológico Nacional (actualment Agencia Estatal de Meteorología, AEMET), Dr. Rafael Marín Sanz. En no trobar el seu director, el Dr. Eduard Fontserè i Riba, va tornar al dia següent reclamant específicament la documentació de la Secció Nefològica del Servei Meteorològic, que tècnicament era propietat del Sr. Rafel Patxot i Jubert en estar sufragada gràcies a una fundació per ell creada anomenada Fundació Concepció Rabell. Aquest material havia estat recentment donat a l’Organització Meteorològica Internacional (precursora de l’Organització Meteorològica Mundial d’avui en dia) per a la seva protecció.

El material es trobava a l’Observatori Fabra, lluny del perill de les constants bombes que queien a la ciutat. Beloso hi va anar juntament amb Fontserè i es quedà amb les claus dels armaris i de l’observatori. Dies després van carregar tot el material fotogràfic i documental del fons nefològic i se’l van endur.

El fotògraf del Servei, el Sr. Pons, explicà: “Tot seguit el Dr. Fontserè, dues noies i jo, deixàrem, amb la recança i l’angoixa que es pot suposar, el nostre Servei per sempre més, la fi del qual fou l’esmicolament de tot el què hi havia de caire científic”.

Fontserè va deixar escrit en unes notes personals: “El material del Servei fou vandàlicament destruït. Àdhuc el replanet de marbre del nefoscopi Besson que hi havia al terrat fou trencat a cop de martell, com també la placa de ferro porcellanat que hi havia a la porta de l’oficina. Un dels nostres millors aparells de ràdio fou regalat a uns soldats que feien guàrdia a la porteria de can Batlló. Algú va indicar-me que la nostra esplèndida col·lecció de treballs originals (cartes del temps, sondatges, estudis en curs, estoc de publicacions, etc.) havia estat carregat en un camió militar i venuda per en Beloso a un drapaire per 500 pessetes”.

Finalment, Rafel Patxot explica a la pàgina 671 de la seves memòries Guaitant Enrera: “El Sr. Marín, Director del Servei Meteorològic Espanyol, que s’esmunyia a Barcelona, havia estat deixeble del Dr. Fontserè i àdhuc havia fet pràctiques en el S. M. de Catalunya; el Dr. Fontserè tingué la noble generositat d’anar-lo a trobar: fou indignament rebut, insultat i obligat a retirar-se amb amenaces.

Un dels agents del Sr. Marín, completà la informació confessant que, a més de l’ordre escrita, també s’havia rebut l’ordre verbal de trepitjar tot el que pertanyia al S. M. de Catalunya.

Després, se’n portaren els meus milers de clixés cap a Madrid el somni de venjança del qual, destorbat d’ençà de tants anys, era així acomplert. Fou el càstig espanyol de la meva col·laboració a la publicació de l’Atlas internacional dels Núvols (Comitè Meteorològic Internacional), associat amb el nom de Catalunya.”

Aquests foren els últims moments de la història del primer Servei Meteorològic de Catalunya. 57 anys més tard (el 1996) el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya crearia el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental del  Departament de Medi Ambient. Però no va ser fins l’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, quan es va restablir el Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.

Els arxius confiscats de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat de Catalunya l’any 1983, tot i que les males condicions d’emmagatzematge i conservació del fons van malmetre una part important del mateix. Després de ser catalogats, es conserven a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.