70 anys de la Gran Nevada de gener de 1947

PUBLICADA EL 30/01/2017

La setmana passada es van complir 70 anys del temporal de neu, vent i onatge del 24-26 de gener de 1947. Aquesta és la nevada més important dels últims 130 anys al litoral i prelitoral de Girona. Van registrar-se gruixos de neu extraordinaris a la mateixa línia de la costa, on la precipitació va ser més intensa, amb valors de fins a 100 cm a Portbou (40 m), 85 cm a Palamós (12 m) i la Bisbal d’Empordà (35 m), i 80 cm a Calonge (36 m). Al massís de les Salines i la serra de l’Albera els gruixos de neu van ser superiors als 100 cm, amb uns 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m). A les Terres de Ponent la nevada també va ser considerable a l’Urgell amb un gruix màxim de 120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m).

El fort vent que va acompanyar el temporal de neu va produir congestes d’entre 1 i 3 m a moltes viles del massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà i Costa Brava. Aquest fet va fer molt difícil mesurar la precipitació que realment va caure, així com el gruix de la neu acumulada. Per això es van publicar a la premsa de l’època gruixos de neu caiguts del tot inversemblants, com els 175 cm de Palamós o els 160 cm de la Bisbal d’Empordà.

Descripció de l’episodi

El 22 de gener de 1947 va tenir lloc l’inici d’una entrada d’aire fred procedent del centre d’Europa que va provocar un ambient gèlid a tot el país, generant les condicions òptimes per tal que la cota de neu fos al nivell del mar. Així doncs, l’arribada cap al mar Balear d’una profunda borrasca el dia 24 va iniciar una llevantada que va comportar precipitacions de neu fins al nivell del mar al nord-est de Catalunya.

La neu va començar a caure la tarda i vespre del 24 de gener de 1947 a molts indrets de  Catalunya, sobretot del sector nord-est del país, intensificant-se la nevada per la nit del dia 24 i la matinada del dia 25, especialment a la costa de l’Empordà i prelitoral gironí, on la precipitació va caure amb més intensitat. Durant tot el dia 25 va estar nevant intensament, sobretot a la meitat est del país, així com a la serra de Tivissa i les conques altes dels rius Corb i Foix, amb gruixos de neu superiors als 50 cm. Durant la matinada del 26 va arribar a nevar dèbilment però sense agafar la neu a terra al delta de l’Ebre, la Costa Daurada i costa Central, inclosa la ciutat de Barcelona. Durant el matí del dia 26 la nevada va anar remetent fins a desaparèixer cap al migdia.

La nevada va venir acompanyada de fortes ràfegues de vent que van produir congestes de neu superiors als 100 cm en moltes poblacions de l’Empordà, com en el cas de Portbou, la Jonquera, el Port de la Selva, Roses, Palamós, la Bisbal de l’Empordà i Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres. Aquest fet va fer difícil la mesura del gruix de neu real que havia caigut, així com el valor exacte de precipitació líquida corresponent. També va provocar un temporal molt dur de mar. El fort onatge va destrossar nombroses platges.

Durant els quasi tres dies que va durar la nevada, van acumular-se importants gruixos de neu superiors als 100 cm a l’Empordà i Urgell. Destaquen els següents gruixos màxims de neu assolits durant tota la nevada: 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m), 120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m) i 100 cm a Portbou (40 m).

Al País Valencià, la nevada també va ser molt intensa a les muntanyes castellonenques de l’Alt Maestrat i els Ports, així com a les zones més elevades de la Vall d’Albaida on el gruix de la neu  acumulada es va apropar als 200 cm. Gran part de la Península es va veure afectada per la neu però en menor grau, sobretot el Cantàbric, Castella i Lleó. Va arribar a nevar fins i tot a les ciutats de Còrdova (100 m) i Sevilla (10 m), indrets molt poc acostumats a observar aquest meteor.

A la Catalunya Nord les nevades també van ser intenses acumulant-se gruixos importants de fins a 43 cm a Perpinyà (Rosselló, 40 m) i superiors als 100 cm a la cara nord del massís de les Salines i la serra de l’Albera.

A partir del dia 26 la situació va canviar cap a una tramuntanada, finalitzant la nevada a cotes baixes però afavorint una nova entrada d’aire fred a Catalunya. Així doncs, la neu caiguda prèviament va acabar de gelar-se en molts indrets.

Entre el 28 i 29 de gener de 1947 una nova llevantada, menys intensa que la primera, va tornar a produir nevades a gran part de Catalunya, sobretot a la costa Central, interior de les demarcacions de Barcelona i Girona, així com el Pirineu oriental. Aquesta nova nevada va deixar gruixos de fins a 25 cm a Ribes de Freser i Prats de Lluçanès i 20 cm a Balsareny i Santa Coloma de Farners. Va tornar a nevar a tota la ciutat de Barcelona, però només va agafar la neu a la part alta amb 5 cm a l’Observatori Fabra. Gruixos similars van registrar-se a tot el Vallès.

Els màxims de precipitació es van registrar a les zones on van acumular-se els majors gruixos de neu, amb valors superiors als 100 mm al massís de les Salines, les conques altes del Corb, Ondara, Gaià i Foix, la serra de l’Albera i la Costa Brava. Per contra, com sol ser habitual durant els temporals de llevant a l’hivern, al Pirineu occidental la nevada va ser poc important, amb algunes zones on pràcticament no va nevar.

Els observadors van trobar dificultats a l’hora de mesurar correctament la quantitat de precipitació líquida que va caure durant l’episodi, ja que una part es devia perdre pels forts cops de vent que van acompanyar la nevada. La falta de mesures complementàries fa difícil elaborar un llistat amb els valors de precipitació registrats. No es disposa de la suficient informació per validar la gran majoria dels registres d’aquest episodi a la base de dades històriques del Servei Meteorològic de Catalunya. D’altra banda sí que s’ofereix un llistat amb els gruixos de neu enregistrats.

A continuació es mostra un llistat amb tots els gruixos màxims de neu acumulats disponibles a la xarxa d’observadors de Catalunya durant el 24-26 de gener de 1947. També s’inclouen alguns valors de la Catalunya Nord i de l’Aragó.

Anàlisi meteorològica

A partir del 22 de gener de 1947 va penetrar una massa d’aire molt fred del centre d’Europa, provocant un ambient gèlid però molt sec a tot Catalunya, així com les condicions necessàries perquè la cota de neu se situés a nivell del mar a tot el país. Aquesta entrada va deixar valors de temperatura a 850 hPa (~ 1500 m) inferiors als -5 ⁰C a la meitat nord del país i als -10 ⁰C al Pirineu, el dia 24. El mateix dia, al nivell de 500 hPa (~ 5000 m) al Pirineu la temperatura era inferiors als -25 ⁰C.

Evolució en superfície: Els dies 24 i 25 va desplaçar-se una depressió pel sud-oest de la península Ibèrica des del golf de Cadis a conseqüència del bloqueig provocat per un potent anticicló entre Escandinàvia i les illes Britàniques (amb valors de pressió al seu centre superiors als 1040 hPa). Això va comportar un marcat temporal de llevant amb nevades a gairebé tot el país, però principalment al litoral i prelitoral gironins, així com a la depressió Central. El reforçament del temporal de llevant durant el dia 25, coincidint tant amb l’aprofundiment de la borrasca sobre el sud de les Balears (amb valors de pressió al seu centre inferiors als 988 hPa) com amb la intensificació del centre de l’anticicló que se situà sobre Escòcia. El temporal va durar gairebé tres dies, fent possible que s’acumulessin els grans gruixos de neu al massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà, Costa Brava i les conques altes dels rius Corb i Foix. L’allunyament de la depressió cap a Sardenya amb el gir del vent en superfície cap a gregal el vespre del dia 25, i a tramuntana durant el dia 26, va fer acabar la nevada.

Evolució en alçada: Durant gairebé els tres dies del temporal va donar-se una situació meteorològica molt inestable pel cisallament del vent en alçada: de llevant en superfície, entre llevant i nord-est a 850 hPa, i entre sud-oest i sud a 500 hPa. A més a més, l’aportació d’aire humit de la mediterrània potencialment inestable a nivells baixos i mitjans de la troposfera va ser constant durant els dies que va durar l’episodi, fent possible les grans acumulacions de neu i precipitació. El fet que en superfície el vent fos força agregalat va permetre que el fred acumulat al sector nord-est del país no es veiés desplaçat per aire més càlid provinent de la Mediterrània com sol passar sovint en aquest tipus de situacions, i que per tant, nevés fins al nivell del mar durant tot el temporal a la Costa Brava..

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) a les 00 UTC del 25/01/1947 (mapes de l’esquerra) i 26/01/1947 (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

Danys produïts

La gran acumulació de neu en algunes viles de la Costa Brava, poc acostumades a nevades tan importants, va provocar l’esfondrament d’algunes teulades. Gairebé totes les principals carreteres i línies de ferrocarril del sector nord-est del país van quedar colgades de neu deixant incomunicades nombroses viles durant gairebé tres setmanes. En algunes vies del ferrocarril les sobreacumulacions de neu van superar els dos metres.

Les importants congestes de neu provocades pel fort vent van oferir estampes inèdites a diverses viles de la Costa Brava o de l’Empordà. Per exemple, des d’algunes cases de Palamós es podia sortir al carrer baixant des dels balcons a través de les muntanyes de neu. Al Port de la Selva, Palamós o Portbou van excavar túnels a la neu per poder transitar pels carrers. A la Bisbal d’Empordà, la neu acumulada pel vent va arribar a cobrir completament les portes d’alguns habitatges.

A zones interiors la neu es va glaçar, incrementant el perill d’accident per relliscada o caiguda. De fet hi ha notícies de nombrosos accidents d’aquest tipus a la ciutat de Girona.

El fort onatge generat pel temporal de mar va destrossar nombroses platges tant del litoral català com valencià. Les onades van malmetre un tram important del ferrocarril entre Arenys de Mar i Caldes d’Estrac, on a més dues cases a prop de la platja van quedar destrossades per la força de les onades.

Al País Valencià, el temporal de mar també va ser molt dur, així a la costa dels Tarongers les onades van inundar la petita vila de pescadors de Torrenostra a Torreblanca (Plana Alta) i els seus habitants van haver de ser evacuats.

Les viles del litoral i prelitoral gironí no havien patit un temporal tan dur des d’almenys l’any 1884. Des d’aleshores no ha tornat a haver-hi cap d’igual. El fort temporal de neu del 8 de març de 2010, tot i ser intens, va ser de menor magnitud que el del 24-26 de gener de 1947. Per això aquells que el van viure no l’obliden.

Agraïments

Volem agrair la col·laboració dels observadors de la XOM Josep Pascual Massaguer (l’Estartit) i la Mònica Martinoy (Torroella de Montgrí) per haver-nos facilitat informació i fotografies de la gran nevada a Torroella de Montgrí.

Enllaços d’interès

– El Temps a Palamós (2015): Recull d’articles sobre la nevada de 1947 (Enllaç del Blog del Temps a Palamós amb totes les entrades relacionades amb la nevada del 24-25 de gener de 1947 a Palamós amb moltes fotografies il·lustratives).