20 anys de l’Aiguat de Sant Tomàs (1994)

PUBLICADA EL 10/10/2014

El 10 d’octubre de 1994, ara fa vint anys, va tenir lloc un episodi de pluja torrencial que va provocar importants riuades i inundacions a bona part de Catalunya, sobretot al prelitoral. Les zones més afectades van ser les conques del Baix Ebre, Siurana, Ondara, Francolí, Gaià, Foix, Anoia, Baix Llobregat, Besòs, Tordera, Daró, Llémena, Fluvià i Cap de Creus. En elles es van produir danys econòmics valorats en més 15.000 milions de pessetes (90 milions d’euros) i, el que és més important, deu víctimes mortals. Aquest episodi es coneix amb el nom popular de l”Aiguat de Sant Tomàs, ja que el 10 d’octubre és el dia de Sant Tomàs de Vilanova.

Descripció general

A mig matí del 9 d’octubre de 1994 va començar a ploure a les comarques més meridionals de Catalunya. Cap a la tarda la pluja ja queia de forma moderada a pràcticament tot el territori, afectant principalment a la zona prelitoral. Durant la matinada del dia 10 la precipitació va intensificar-se notablement, deixant registres de més de 200 mm en poques hores a les muntanyes de Prades i el Montsant. La pluja torrencial va continuar al llarg de tot el matí a les comarques tarragonines estenent-se cap a les barcelonines. Al nord-est del país la precipitació no va intensificar-se fins a la tarda del dia 10, moment en què va començar a remetre a la meitat sud (excepte al massís del Port on va continuar plovent). Els aiguats van continuar gran part del dia 11, però ja només a les comarques gironines, sent especialment intensos al Baix Empordà.

Els registres de precipitació van ser especialment extraordinaris a les muntanyes de Prades i el Montsant. També va ploure molt a les muntanyes de l’Alt Penedès, serra d’Ancosa, Sant Llorenç del Munt i Mare de Déu del Mont, així com a la conca del Llémena, l’Empordà i el Cap de Creus. Des de la tarda/nit del dia 9 d’octubre fins al vespre del dia 11 es van acumular 424,4 mm a Alforja; 406,5 mm a Cornudella de Montsant; 381,0 mm a Torroella de Montgrí i 376,5 mm a Mas de Barberans. És molt possible que a la Mussara se superessin els 500 mm durant aquest episodi. S’ha de destacar que la gran majoria d’aquesta pluja va caure en unes 34 hores, tot i que més de la meitat de la precipitació total de l’episodi es va concentrar en poc més de dues hores. Aquestes dades donen compte del caràcter torrencial de l’Aiguat de Sant Tomàs.

La precipitació caiguda a Catalunya durant aquest episodi va ser molt irregular, amb valors acumulats molt diferents en observatoris força propers entre ells. Per exemple de les 07 UTC del dia 9 fins a les 07 UTC del dia 10 es van registrar 250,0 mm a Alforja mentre a Riudoms, a uns 12 km en línia recta, la quantitat de pluja va ser inapreciable. O bé, de les 07 UTC del dia 10 fins a les 07 UTC del dia 11 van caure 218,0 mm a l’Aeròdrom de Sabadell mentre a Rubí, a uns 9 km en línia recta, van caure 71,5 mm.

A la següent taula es mostra un llistat de les precipitacions acumulades superiors als 200 mm a la Xarxa d’Observadors de Catalunya i la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC des de les 07 UTC del 09/10/1994 fins a les 07 UTC del 12/10/1994. Cal esmentar que els valors de pluja a les estacions meteorològiques manuals es mesuren cap a les 07 UTC, anotant la precipitació recollida durant les 24 hores anteriors i assignant aquest valor al dia anterior en què es realitza la mesura. Per aquest motiu la gran quantitat de pluja caiguda la matinada del dia 10 a molts observatoris consta oficialment com a pluja del dia 9 i no del dia 10. Aquest interval de temps de 24 h que no correspon exactament amb el dia civil, es coneix com a dia pluviomètric.

Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada per una profunda baixa situada al nord de les Açores i un anticicló a l’Europa central, la posició dels quals va ser força estàtica aquells dies. Aquests dos centres d’acció van produir un marcada i continua advecció d’aire càlid i molt humit del nord d’Àfrica sobre Catalunya a tots els nivells de la troposfera durant uns quants dies: del sud-est en superfície, del sud a 850 hPa i del sud-oest a 500 hPa. L’aire càlid i humit és potencialment molt inestable i la massa d’aire nord-africana empesa cap a Catalunya es va veure obligada a ascendir violentament en topar contra la serralada Prelitoral, produint-se els forts aiguats del 10 i 11 d’octubre. Contràriament a com sol ser habitual en els episodis de pluges torrencials al país, no hi havia gaire aire fred en altura, ja que el centre de la baixa es trobava molt lluny de Catalunya, així com l’eix central del tàlveg associat a la borrasca. Aquest fet va ser un dels causants principals que els aiguats més forts es donessin a la serralada Prelitoral i no a la costa catalana.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP del 10/10/1994 a les 00 UTC (mapes de l’esquerra) i a les 12 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi  comentats anteriorment.

Danys produïts

Degut als forts aiguats registrats en diferents punts de la serralada Prelitoral molts rius i rieres van patir desbordaments sobtats que van provocar molts danys materials, sobretot a les infraestructures. Es van desbordar els rius Siurana, Cortiella, Montsant, Ondara, Milans, Francolí, Anguera, Brugent, Gaià, Foix, Anoia, Calders, Llobregat, Congost, Besòs, Tordera, Daró i Fluvià, les rieres d’Alforja, Riudoms, Riudecanyes, Maspujols, Mura, Caldes, Tenes i Calonge, així com nombrosos barrancs i rieres del litoral i prelitoral des del Baix Ebre fins a l’Alt Empordà. El pantà de Riudecanyes, que estava gairebé buit, es va omplir en tan sols tres hores.

La força de les aigües es va endur nombrosos ponts, sobretot a la conca del Francolí, deixant diverses viles incomunicades com la Riba, i va inundar tot el barri del Serrallo de Tarragona. El complex petroquímic del camp de Tarragona va quedar també negat pel desbordament de les rieres que el creuen. Diversos ponts de les conques del Foix, Llobregat i Besòs també van ser malmesos o destruïts.

Les grans crescudes i desbordaments dels rius i rieres es van veure afavorits pel fet que els aiguats van tenir lloc després d’una primavera i estiu molt secs a gran part del país, que havien deixat el sòl amb poca capacitat d’absorció. A més els nombrosos incendis forestals produïts a la serralada Prelitoral (Priorat, Segarra, Alt Camp, Vallès, Selva i Alt Empordà) durant l’estiu van deixar molt vessants sense coberta vegetal. Per tot això, bona part de la pluja caiguda va anar a parar directament als cursos fluvials. En aquest indrets el record de l’Aiguat de Sant Tomàs és encara ben viu i molt tràgic degut a la combinació dels focs de l’estiu i les inundacions d’aquell octubre.

Enllaços d’interès

• Article sobre l’episodi al blog del meteoròleg Joan Arús: http://oratge.org/10-oct.html
• Article “La Força d’una rierada” de la Revista de Cambrils sobre els efectes de l’episodi a Cambrils (conté imatges i vídeos de la rierada)