10 anys del tòrrid estiu del 2003

PUBLICADA EL 13/08/2013

Enguany es compleix el desè aniversari de l’excepcional estiu del 2003 a gran part del continent europeu, però especialment a l’Europa occidental i central. En ell van superar-se molts registres extrems màxims de temperatura i de persistència de temperatures elevades.

A Catalunya va ser l’estiu més càlid almenys dels anteriors 100 anys, amb anomalies de temperatura mitjana de l’aire superiors als 4 °C respecte la mitjana climàtica 1961-1990. A l’Europa occidental i central es va valorar l’estiu del 2003 com el més càlid des de l’any 1500 (Luterbacher et al., 2004)

A conseqüència de les calorades més de 30.000 persones van morir a tot Europa, la majoria d’elles persones grans vulnerables, i prop de 650.000 hectàrees van cremar-se en els més de 25.000 incendis que es van produir a tot el continent. La calor també va donar lloc a una pèrdua de volum de les glaceres dels Alps de l’ordre del 5-10% (European Climate Assessment and Dataset, ECA&D)

En el següent mapa es poden observar les anomalies de temperatura màxima diària durant l’agost de 2003 respecte la mitjana climàtica 1961-1990 a partir de la malla de dades E-OBS de 0,25° de resolució espacial (∼28 km) i elaborada per l’ECA&D.

La calor afectà l’Europa occidental i central (especialment França), amb temperatures superiors als 40 °C a bona part de la península Ibèrica i França. A la regió portuguesa de l’Alentejo s’arribaren als 47,3 °C, mentre que a nombroses ciutats del sud de la Península se superaren els 45 °C, amb un màxim de 46,2 °C a Còrdova. En l’àmbit de Catalunya, a Vinebre (Ribera d’Ebre) es va assolir el valor màxim del país amb 42,2 °C el 13 d’agost de 2003. A l’aeroport de Girona va arribar-se a 41,2 °C i al de Barcelona a 37,3 °C.

Les grans calorades de l’estiu del 2003 tingueren el seu punt màxim durant la primera quinzena d’agost i van ser causades per la persistència de situacions sinòptiques amb advecció d’aire calent saharià des del nord d’Àfrica (veure les reanàlisis a 850 hPa més avall). A més, aquestes situacions van veure’s agreujades per unes condicions prèvies de molta sequedat del sòl i de la vegetació a conseqüèncis d’una llarga sequera durant la primavera i començament de l’estiu. Com a resultat d’aquesta sequedat, gairebé tota la radiació del Sol va convertir-se en calor en no poder ser absorbida pel sòl i la vegetació.

En els següents mapes elaborats a partir de les reanàlisis del NCEP-NCAR es pot veure la comparativa entre els camps de temperatura i geopotencial mitjans a 850 hPa durant l’estiu del 2003 (esquerra) i per al període 1948-2012 (dreta). S’hi aprecia com el patró climàtic de circulació zonal (Oest-Est) predominant sobre Europa va desplaçar-se lleugerament generant una circulació més meridional (Sud-Nord) i amb una alçada geopotencial més gran, comportant valors elevats de temperatura i condicions d’estabilitat atmosfèrica durant l’estiu del 2003 a tota l’Europa occidental i central. La temperatura mitjana a 850 hPa va ser aquell estiu 3 °C superiors a la seva mitjana climàtica 1948-2012.

Seguidament es presenta el resum del temps mes a mes amb els valors absoluts de temperatura màxima per damunt dels 39,5 °C que es van registrar durant el tòrrid estiu del 2003 a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA):

Juny

Tot el país es va veure afectat per dues onades d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica: la primera entre el dia 11 i el 17 i la segona entre els dies 18 i 25. Els elevats valors de temperatura, que en alguns observatoris van superar els 40 °C, van conduir a la formació de tempestes convectives que van deixar precipitacions especialment fortes i abundants entre el dia 14 i el 17 i del dia 27 al 29, afectant principalment el Pirineu, Prepirineu i zones de l’interior. El dia 27 van caure 50,2 mm a Organyà (dels quals 20,8 mm van caure en 30 minuts) i 69,0 a l’Embassament de Sau.

Juliol

Es va caracteritzar per uns valors elevats de temperatura, superiors a la mitjana climàtica dels últims anys. L’anomalia no va ser a causa de valors extrems de temperatura excepcionalment alts, sinó a la persistència d’una situació sinòptica que va afavorir la presència d’una llengua d’aire càlid saharià al llarg de tot el mes. A principis de juliol va haver-hi certa inestabilitat en alçada, especialment entre els dies 3 i 7 amb el pas d’un tàlveg que va provocar pluja i ruixats a gran part de Catalunya, especialment intensos a punts del Montsià, amb 32,2 mm a Mas de Barberans, i al Tarragonès, amb 31,0 mm a Torredembarra.

Agost

Va ser un dels més càlids dels darrers 100 anys. Es va caracteritzar per uns valors mitjans de temperatura molt elevats seguint la tònica marcada pel juny i el juliol. A l’igual que el mes anterior, l’anomalia positiva respecte la mitjana climàtica no va ser com a conseqüència de valors extrems de temperatura molt alts, sinó a la persistència d’una situació sinòptica que propicià una irrupció contínua d’aire càlid saharià. El 17 d’agost es va modificar excepcionalment la situació sinòptica amb l’arribada d’un front de procedència atlàntica que va provocar precipitacions intenses a tot el país: Òdena 50,6 mm i Botarell 48,4 mm. Els dies 20 i 21 una petita bombolla d’aire fred en alçada va inestabilitzar l’atmosfera produint tempestes aïllades que van deixar 76,4 mm a Olot i 63,2 mm al Pont de Suert.