Apunts sobre la climatologia de la Setmana Santa 2018

PUBLICADA EL 13/03/2018

0. Introducció

La Setmana Santa és un dels primers períodes llargs de l’any dedicats massivament a l’oci i a les activitats a l’aire lliure. Hi conviuen encara les activitats pròpies dels esports d’hivern i les primeres manifestacions del turisme de platja. Per tant, la meteorologia juga un paper destacat a l’hora de la planificació de les destinacions i el tipus d’activitat.

Aquest informe no pretén ser una predicció meteorològica, sinó un recull de la climatologia habitual a Catalunya durant el període del 26 de març al 2 d’abril, que és en el que queda emmarcada la Setmana Santa enguany. Més endavant, l’Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emetrà un informe precís sobre la predicció meteorològica.

1. Font d’informació

L’estudi es basa en les dades meteorològiques registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC, majoritàriament dins del període 2003-2017, és dir, quinze anys de dades que poden caracteritzar força bé els trets climàtics del període d’estudi. El volum d’EMA utilitzades oscil·la entre les 140 i les 150, en funció de la variable i l’any. Les variables analitzades han estat la temperatura màxima, la temperatura mínima, la temperatura mitjana, la precipitació i la velocitat del vent. A part, per a analitzar el comportament de la variable insolació (hores de sol) també s’han fet servir les dades procedents dels següents observatoris principals: Barcelona – Observatori Fabra, Observatori de l’Ebre, Observatori de Lleida, Aeroport de Girona – Costa Brava i Aeroport de Reus.

Les unitats de mesura són graus Celsius (ºC) per a la temperatura, mil·límetres (mm) per a la precipitació, quilòmetres per hora (km/h) per a la velocitat del vent i nombre d’hores (h) per a la insolació.

Els resultats es mostren en forma de mapes i d’alguna taula, i per a una anàlisi més detallada, en forma d’annex al final del document. Finalment, el període sobre el qual se cenyeix l’estudi és el comprès entre el 26 de març i el 2 d’abril.

2. Temperatura

La variabilitat climàtica de la primavera es posa de manifest quan s’observa la figura 1, on es mostra la temperatura mitjana pel conjunt de Catalunya des del 2003 i dins del període del 26 de març al 2 d’abril. La mitjana termomètrica se situa al voltant dels 10 a 11 ºC (línia grisa), però amb una gran disparitat interanual: conviuen anys amb una mitjana termomètrica inferior als 8 ºC amb d’altres que freguen els 14 ºC. La diferència és més contrastada si s’analitza la temperatura màxima mitjana (línia vermella), que en alguns casos supera els 20 ºC (anys 2006 i 2012) amb d’altres al voltant dels 12 ºC (any 2004). Per contra, la temperatura mínima (línia blava) sol ser més estable, amb una mitjana que volta els 5 o 6 ºC essent els extrems dels darrers quinze anys 2004 (3,5 ºC) i 2006 (7,2 ºC).

A la variabilitat interanual s’hi afegeix òbviament la variabilitat espacial. La figura 2 mostra una aproximació geogràfica a aquesta variabilitat a través del mapa de la temperatura mitjana a Catalunya, pel període 26 de març a 2 d’abril. A les parts baixes del país (entre 0 i 400 m d’altura aproximadament) i més properes a la costa, la temperatura mitjana se situa al voltant dels 12-13 ºC i només a l’extrem més meridional i proper al delta de l’Ebre, la temperatura mitjana que se situa al voltant dels 14 ºC. Als altiplans segarrencs i del Lluçanès, a les muntanyes de Prades i als Port, i a la serralada Transversal, la mitjana no supera els 10 ºC, mentre que si ens situem a les valls pirinenques aquests valors volten els 8 ºC. A l’alta muntanya, a altures superior als 2.000 m, la temperatura mitjana és
sovint negativa, per bé que només lleugerament (0 o -2 ºC).

En relació a la temperatura màxima mitjana (figura 3), aquesta se situa al voltant dels 16-18 ºC a bona part de les zones baixes, incloent litoral i prelitoral central i meridional. Només a estretes franges de la vall de l’Ebre, Segrià i part baixa de la vall del Llobregat, s’arriba a superar els 20 ºC de mitjana de la temperatura màxima. A les valls prepirinenques, la mitjana de la temperatura màxima volta els 16 ºC, a les valls del Pirineu properes als 14 o 15 ºC, mentre que a les parts més elevades, per damunt dels 2.000 m, la mitjana no puja dels 2 o 3 ºC. Durant aquest període es poden registrar ja màximes absolutes relativament elevades, per damunt dels 25 ºC i especialment a les comarques de Ponent i del sud. Hi són estranys però els dies que se superen els 27 ºC.

Finalment la temperatura mínima mitjana (figura 4), presenta un patró espacial força semblant al de la màxima. El litoral central i sud registra els valors més suaus, amb una mitjana que volta els 8-9 ºC, mentre que bona part de la plana prelitoral, Empordà i depressió Central se situa al voltant dels 6 o 7 ºC. La temperatura mínima va disminuint progressivament a mesura que es guanya altura: de 4 a 5 ºC a bona part de les valls prepirinenques, de 2 a 3 ºC a les valls altes del Pirineu i al voltant de -3 a -4 ºC a altures superiors a 2.000 m. Les mínimes absolutes, presenten glaçades relativament habituals a les planes i conques interiors amb valors extrems que poden voltar els -2 ºC. A l’alta muntanya, fins i tot es poden produir glaçades més extremes, amb temperatures mínimes per sota dels -8 ºC.

Per a més detalls sobre els registres termomètrics més habituals a més d’un centenar d’EMA, podeu consultar l’ANNEX 1.

3. Precipitació

Com succeeix amb la temperatura, la precipitació també presenta una elevada variabilitat temporal i espacial entre el 26 de març i el 2 d’abril. La figura 5 il·lustra la precipitació mitjana a Catalunya dins del període de la present Setmana Santa. S’aprecia una gran disparitat interanual, però acostuma a ser un període no massa plujós, especialment en els anys més recents. Així, onze dels quinze anys analitzats presenten una mitjana per sota dels 20 mm al conjunt del país i pel conjunt dels vuit dies que conformen la Setmana Santa. Fins i tot, hi ha anys on pràcticament no hi ha plogut: 2006, 2012 i 2015. Els anys més plujosos són 2004, 2007 i 2009 superant-se els 40 mm de mitjana. Finalment, és interessant apreciar una evident tendència negativa en aquest període.

Des del punt de vista espacial, les comarques amb relleu més accidentat són les que registren totals pluviomètrics més elevats de mitjana (figura 6). Així, el Pirineu occidental i del Ripollès, i els Ports acumulen totals que superen els 25 mm en els 8 dies del període de Setmana Santa, i en el cas del Pirineu del Pallars i l’àrea del Montseny se superen els 35 mm. Per contra, els àmbits amb una mitjana de precipitació més modesta, inferior als 15 mm, se situen principalment a la plana lleidatana, litoral del Tarragonès, Baix Penedès i Garraf, i la vall baixa de la Tordera. Com s’ha comentat, aquesta distribució mitjana té una gran disparitat interanual, fet que queda ben palès a la figura 7 on es reprodueixen els totals pluviomètrics del període de Setmana Santa actual entre 2003 i 2017. Així, 2004 va ser la setmana més humida arreu, amb acumulats que van superar els 60 mm en molts indrets, mentre que 2006, 2012 i 2015 varen experimentar les setmanes més eixutes amb totals propers a 0, amb únicament els relleus més marcats del Pirineu occidental registrant algun episodi de precipitació.

Pel que fa als màxims possibles de precipitació en 24 h, els més freqüents se situen a la forquilla dels 20 a 40 mm, però també s’han produït registres remarcables en els darrers quinze anys, fins i tot superiors als 80 mm (veure annex 2). Per contra, també s’han donat períodes eixuts on l’acumulat ha estat de 0 mm a bona part del país (anys 2006, 2012, 2015 i 2016).

Finalment, de mitjana i pel conjunt del país, els dies de precipitació (dies amb una precipitació superior a 0,2 mm) se situen entre 2 i 3 dies dins del període d’estudi, i només en quatre ocasions (2004, 2007, 2009 i 2013) ha plogut en un 50% o més dels dies de Setmana Santa (figura 8). Novament, el conjunt del Pirineu concentra els màxims, amb més de 3 dies, i els mínims es localitzen al delta de l’Ebre amb menys de 2 dies. La pràctica totalitat del territori restant se situa amb mitjanes de 2 a 3 dies de pluja (figura 9).

La figura 10 reprodueix any a any el comportament espacial dels dies de pluja apreciable, i de nou es manifesta l’elevada variabilitat. Els anys 2004 i 2009 va ploure gairebé tots els dies de la Setmana Santa, mentre que 2006, 2012 i 2015 els dies de pluja van ser pràcticament inexistents, fora del Pirineu occidental.

Més informació sobre la pluviometria mitjana per a més d’un centenar d’EMA es pot consultar a l’ANNEX 2.

4. Vent

Per a una mostra d’estacions més limitada (aquelles que disposen de registres de vent a 10 m) i per a un període d’anàlisi més reduït, 2010-2017 (per a assegurar l’homogeneïtat dels registres), tot seguit es mostren els principals trets climàtics de la variable vent, dins del període d’anàlisi.

La velocitat mitjana diària per al conjunt de Catalunya se situa al voltant dels 8 a 10 km/h, però amb una gran variabilitat en funció de l’indret. Així, els sectors tradicionalment més ventats del país (l’Alt Empordà, les Terres de l’Ebre i els relleus més elevats), juntament amb sectors de la depressió central concentren les mitjanes més altes, superant els 13 km/h. La franja litoral també presenta una mitjana superior als 10 km/h, per la dinàmica de brises que ja comença a establir-se en aquest període de l’any de manera més freqüent i intensa. Portbou, amb una mitjana de 24 km/h, és l’EMA amb el valor més elevat i els més
modestos se situen en llocs relativament enclotats o de valls tancades.

Potser el més il·lustratiu de la dinàmica del vent durant el període d’anàlisi és el % de dies amb una ratxa màxima de vent moderada (>30 km/h) i forta (>50 km/h). En aquest sentit, a bona part de la geografia els dies amb una ratxa superior a 30 km/h és superior al 50%, és a dir, quatre dels vuit dies de la Setmana Santa. Pel que fa als dies amb vent fort, superior als 50 km/h, és insignificant a bona part de les EMA analitzades i només supera el 20% a les comarques i indrets més ventats anteriorment indicats.

Per aprofundir en l’anàlisi, a l’ANNEX 3 es pot consultar un resum detallat per a una seixantena d’EMA.

5. Insolació

Finalment, aquest informe avalua la variable insolació a partir dels registres de cinc estacions meteorològiques que observen aquesta variable, i que disposen de registres continus i d’una àmplia cobertura temporal (1981-2010).

Malgrat que la cobertura espacial és menor que en les anteriors variables, és possible identificar un cert patró espacial (taula 1). Les comarques de l’interior, representades en aquest cas per Lleida, concentren la mitjana d’insolació més elevada, amb 7,5 hores, que representen el 59 % del total d’hores de sol possible. També els observatoris més meridionals, en aquest cas Reus i l’Observatori de l’Ebre, registren mitjanes d’insolació properes a les 7 h. Per contra, l’Aeroport de Girona i l’Observatori Fabra, amb prop de 6 hores, serien les que registrarien, de mitjana, els cels més ennuvolats dels cinc observatoris i per sota del 50% del total d’hores de sol disponibles.

6. Conclusions

El present estudi no té la voluntat de ser una predicció de com serà la Setmana Santa del 2018, sinó un resum de com és climàticament el període comprès entre el 26 de març i el 2 d’abril, i basant-se en una àmplia mostra de registres.

Climàticament, aquest període es troba inscrit a cavall de les darreres manifestacions de l’hivern i les pròpies de la primavera. Així, és un dels períodes més variables des del punt de vista meteorològic, amb trets encara propis de l’hivern i aspectes cada cop més freqüents de l’estiu. Per aquest motiu, hi són encara habituals les glaçades a les àrees interiors i relleus pirinencs i prepirinencs, però tampoc són estranys els dies amb màximes superiors als 25 ºC a les planes prelitorals i litorals.

En aquestes dates, la temperatura mitjana a Catalunya en els darrers 15 anys (2003-2017) se situa al voltant dels 10 a 11 ºC, però amb grans diferències geogràfiques. Així, les comarques més meridionals i de la franja costanera central i sud registren mitjanes entre 12 i 13 ºC, i força comarques del prelitoral i les comarques de Ponent se situen entre els 10 i 12 oC. A mida que es va guanyant altura, la mitjana va disminuint i se situen a la franja dels 8 a 9 ºC a les valls del Pirineu i Prepirineu. Als cims per damunt dels 2000 m la mitjana no supera 0 ºC. Aquest període també registra una elevada variabilitat temporal, i analitzant el comportament de la temperatura mitjana des de 2003, hi trobem com a anys extrems el 2006, amb una mitjana de 13,4 ºC, i el 2004 amb una de 7,4 ºC.

Aquest període registra ja trets preestiuencs, que es manifesten amb la temperatura màxima, i registres superiors a 25 oC no són estranys de trobar a les comarques meridionals i de la depressió Central. Per contra, les últimes fuetades de l’hivern també es poden produir i encara són freqüents les temperatures mínimes inferiors als 0 ºC a moltes planes i conques de l’interior. Al Pirineu les glaçades hi són plenament presents.

La pluviometria en el període del 26 de març al 2 d’abril no és excessivament elevada, com sí passa en períodes de Setmana Santa instal·lades ja a l’abril, i volta els 15 o 20 mm de mitjana al conjunt del país. Els màxims (per damunt dels 25 mm al conjunt dels 8 dies de la setmana) s’assoleixen al Pirineu occidental, eix Ripollès-Montseny i als Ports.

Aquesta pluviometria més aviat modesta, es tradueix en una mitjana de dies de precipitació que a bona part dels país volta els 2 o 3 dies, i només se situa al voltant dels 4 a 5 dies als relleus més elevats del Pirineu.

Pel que fa al vent, no és un període especialment ventat, a excepció de les àrees que ho són tradicionalment (Alt Empordà, terres de l’Ebre i punts més elevats). Només en aquests sectors els dies de vent fort, superior a 50 km/h, són de més del 25%.

Finalment, pel que fa a la insolació, les comarques de Ponent són les que gaudeixen de mitjana de més hores de sol (7 h), mentre que al nord-est la mitjana és sensiblement inferior, menys de 6 h.

ANNEX 1: Resum de la termometria habitual a diverses EMA.

ANNEX 2: Resum de la pluviometria habitual a diverses EMA.

ANNEX 3: Resum de la velocitat del vent habitual a diverses EMA