Com es mesura la calamarsa i la pedra?

PUBLICADA EL 26/06/2013 // REVISADA EL 15/11/2024

En aquest breu aricle uns presentem el regle classificador de calamarsa i pedra del Servei Meteorològic de Catalunya

Com usar el regle

Aquest regle vol ser un ajut en la descripció de la mida de la pedra.  Per a saber de quina classe és (A0, A1, A2, A3, A4 o A5), cal començar fent passar la pedra pel forat de la dreta, el més gran. Com pot tenir un diàmetre irregular, cal passar-lo de la forma més desfavorable, mirant si per la banda que sembla més ampla passa pel forat.

La pedra serà de la classe del forat més petit per on passi

  • Si ja no passa pel forat més gran (A4) vol dir que la pedra és de la classe A5, la més gran, d’un diàmetre de com a mínim 5 cm.
  • Si passa pel forat A4 però no passa per l’A3, vol dir que la pedra és de la classe A4. Llavors la pedra serà d’un diàmetre d’entre 4 i 4.9 cm. Un objecte estàndard propi d’aquesta classe és la pilota de ping-pong (amb 4 cm de diàmetre).
  • Si passa pel forat A4, A3 i no passa per l’A2, vol dir que és de la classe A3. La seva mida es situarà llavors entre els 3 i els 3,9 cm de diàmetre. Com un tap d’ampolla d’aigua fa 3,2 cm de diàmetre, es pot prendre aquest objecte com exemple estàndard de la classe A3.
  • Si passa pel forat A4, A3, A2 i no passa per l’A1, vol dir que la pedra és de la classe A2, amb un diàmetre entre 2 i 2,9 cm. Un objecte A2 estàndard seria una moneda de 2 euros, ja que fa 2,6 cm de diàmetre.
  • Si passa pel forat A4, A3, A2, A1 i no passa per l’A0, llavors la pedra és de la classe A1 i el seu diàmetre es mou entre 1 i 1,9 cm.
  • Si la pedra passa pel forat A0, aleshores la pedra és de la classe A0. El seu diàmetre és inferior a 1 cm, a l’igual que un bolígraf.
  • Si el seu diàmetre és superior a 2 cm es tracta de pedra grossa.
  • Si el seu diàmetre és inferior o igual a 2 cm i superior a 0,5 cm es tracta de pedra petita.
  • Si el seu diàmetre és inferior o igual a 0,5 cm es tracta de calamarsa. Si els grans de calamarsa són molt petits, en aquest cas parlem de calamarsó.

El perquè d’aquesta classificació (apartat per a curiosos)

L’objectiu final de la creació del regle és el de tenir una classificació de la calamarsa i pedra el més simple i objectiva possible. En l’actualitat s’utilitzen principalment tres escales per a la classificació de la calamarsa o pedra: l’escala Torro (Webb et al. 1986), l’escala  GSC (Moisselin and Guillande, 2004) i l’escala ANELFA (Dessens et al., 2007).

Des del Servei s’ha optat per utilitzar l’escala ANELFA ja que resulta alhora simple i complerta. A més, ja l’usa l’ADV Terres de Ponent (de Lleida). En aquesta escala la categoria de la classe es determina pel valor enter de la mida del diàmetre més gran de la pedra mesurada en cm. En el cas de no disposar d’aquesta mesura, la classe es pot determinar a partir de l’equivalència de la pedra caiguda amb objectes estàndard de referència. Originàriament, els objectes de referència de l’escala ANELFA eren els usats tradicionalment (pèsol, raïm, cirera, ous de colom, nous, ous de gallina, taronja, préssec, poma), però la gran varietat de mides que un sol d’aquests objectes pot tenir, introdueix força subjectivitat a les descripcions. Per això es va optar per cercar objectes estàndard de mida única i universal que poguessin servir de patró per a cada classe (pilota ping-pong per a la classe A4, tap ampolla aigua per a la classe A3, moneda de 2 euros per a la classe A2, moneda de 2 cèntims d’euro per a la classe A1 i bolígraf per a la classe A0).

Finalment, tal i com fa l’escala Fujita (1971) per a tornados, s’utilitzen les conseqüències i gravetat dels danys ocasionats per facilitar la catalogació de la pedregada.

Tot seguit es presenta l’escala ANELFA, amb les correspondències estàndards a objectes comuns universals proposades pel Servei i les originals pròpies d’aquesta escala.

Taula 1. Classificació de la calamarsa i pedra segons el seu diàmetre, objectes de referència o conseqüències segons l’escala ANELFA (Dessens et al. 2007) amb la inclusió de les correspondències a objectes comuns universals proposades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Categoria Diàmetre màxim de la pedra (cm) Objecte de referència (SMC) Objecte de referència (ANELFA) Conseqüències típiques associades
A0 <1 Base bolígraf estàndard (BIC) Pèsol Els arbres es queden sense flor.Accidents de trànsit.
A1 1 – 1.9 Moneda de 2 cèntims d’€ (1.875 cm) Raïm, bala, cirera Afecció a les vinyes arbrers fruiters i tabac.
A2 2 – 2.9 Moneda de 2 € (2.575 cm) Ou de colom Danys seriosos als cereals, hortalisses i arbres.
A3 3 – 3.9 Tap d’ampolla d’aigua (de plàstic) Nous, pilota de ping-pong Danys complerts a totes les collites, finestres trencades i cotxes afectats.
A4 4 – 4.9 Pilota de ping-pong o golf (4.267 cm) Ou de gallina, pilota de golf Paisatge hivernal animals morts, persones ferides, danys en avions
A5 ≥ 5 Pilota de tennis (entre 6.5 i 6.858 cm) Taronja, préssec, poma, pilota de tennis Event extremadament perillós, persones desprotegides mortes.

Cada categoria s’ha de complementar amb un signe + ò – en funció de si el sòl es troba cobert de pedra/calamarsa significativament en més del 50 % (+) o en menys del 50 % (-).

Recomanacions útils per fer observacions de tempestes

Seguidament es presenten tres blocs amb informació que resultaria de gran utilitat al Servei Meteorològic per a l’anàlisi de tempestes

Informació general

  • Observador
  • Data
  • Lloc d’observació (localitat)
  • Hora d’inici de la tempesta
  • Hora d’acabament de la tempesta

Informació sobre calamarsa/pedra

  • Classificació de les pedres caigudes (Assenyalar les caselles de les quals s’ha trobat pedra) Ø=diàmetre
    • A0: Ø<1 cm (Bolígraf BIC)
    • A1: 1≤Ø< 1.9 (Moneda 2 cents €)
    • A2: 2≤Ø<2.9 (Moneda 2 €)
    • A3: 3≤Ø<3.9 (Tap aigua)
    • A4: 4≤Ø<4.9 (Pilota ping-pong)
    • A5: Ø≥5 cm
  • Pedra dura (el gra rebota) o tova (el gra canvia de forma en tocar un objecte)
  • Pedra seca (sense pluja) o humida (cau barrejada amb la pluja)
  • Intensitat de la pedregada (baixa, mitjana, alta)
  • % de terra cobert per la pedra
  • Zona afectada
  • Tipus de destrosses
  • S’han fet fotografies?

Informació complementària

  • Caràcter del dia abans de la tempesta
  • Caràcter del dia després de la tempesta
  • Punt per on apareix la tempesta
  • Punt per on marxa la tempesta
  • Presència de llamps i llampecs
  • Coincideix la pedregada amb llamps i llampecs?
  • Color del cel durant el pas de la tempesta
  • Direcció i velocitat del vent
  • Estat de la mar (indrets costaners)
  • Presència d’altres fenòmens meteorològics
  • Altres comentaris

Recomanacions  per fer fotografies:

  1. Apuntar la data i  l’hora de la fotografia, així com la localització de l’indret on  s’ha pres. Si és possible, programar la càmera fotogràfica per a que surti automàticament el dia i l’hora de la fotografia.
  2. Usar el regle per mostrar la mida de la pedra o posar objectes de referència amb una mida coneguda i universal, tenint en compte que un fons fosc augmenta el contrast i facilita l’anàlisi de la imatge.
  3. Si és possible, fer una fotografia general de la situació abans i després de la tempesta, anotant la direcció cap a on mira l’objectiu.

Referències

  • Dessens, J., Berthet, C. i Sanchez, J. L. (2007): “A point hailfall classification based on hailpad measurements: the ANELFA scale”. Atmospheric research, 83(2-4), pp. 132-139. DOI:10.1016/j.atmosres.2006.02.029
  • Fujita, T.T. (1971): Proposed characterization of tornadoes and hurricanes by area and intensity. SMRP Research Paper, 91. University of Chicago, Chicago (EUA), 42 pp.
  • Moisselin, J. M. and Guillande, R. (2004): Development of intensity scales for a wide set of natural phenomena, Annual Meeting Abstracts of the European Meteorological Society, pp.134.
  • Webb J.D.C., Elsom D.M. i Meaden, G.T. (1986): “The TORRO hailstorm intensity scale”. Journal of Meteorology 11, pp. 337–339.