El coronavirus podria fer empitjorar la predicció meteorològica
PUBLICADA EL 29/03/2020
La qualitat de la predicció meteorològica a escala global també podria veure’s afectada negativament per la pandèmia de la COVID-19. La causa d’això és la davallada dràstica que ha experimentat el trànsit aeri, ja que els avions són una font molt nombrosa de dades meteorològiques.
Figura 1. Evolució del trànsit aeri a Europa entre els dies 22 i 29 de març de 2020. La reducció respecte al mateix dia de l’any passat s’acosta al 90%. Font: eurocontrol.
Figura 2. Cobertura de les dades meteorològiques emeses pels avions el dia 2 de març (a dalt) i el 23 de març de 2020 (a baix). S’aprecia la reducció de vols sobre Europa, que s’ha accentuat encara més al llarg de la setmana següent (Font: Stewart Taylor, EUMETNET, via ECMWF).
Però per què són tan importants les dades observades pels avions?
En primer lloc, cal tenir present que qualsevol pronòstic meteorològic, més enllà del molt curt termini (fins a 2 hores) es basa en les simulacions de models numèrics de previsió del temps, que representen la física de l’atmosfera mitjançant equacions.
Així doncs, per fer una predicció del temps, els models numèrics calculen l’estat futur de l’atmosfera, però això només ho poden fer si coneixen l’estat actual. Dit d’altra manera, cal conèixer quin temps fa ara mateix per fer evolucionar les equacions que ens diran quin temps farà en el futur.
I aquí és on entren en joc les observacions que fan els avions. Per tal de tenir un vol segur, mesuren contínuament la temperatura exterior i la velocitat i direcció del vent i gran part de les aeronaus comparteixen aquestes dades amb centres meteorològics de tot el món.
En aquest sentit, les dades de vent dels avions són especialment rellevants, ja que tan sols els globus sonda i un sol satèl·lit (l’Aeolus, en òrbita des de l’agost de 2018) són capaços de mesurar el vent als nivells alts de la troposfera.
Per què pot empitjorar el pronòstic meteorològic?
En una nota informativa publicada el 24 de març de 2020, el Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini (ECMWF) alertava d’aquest risc. Per a justificar-ho, mostraven els resultats d’un experiment que van dur a terme l’any 2019, en què feien una sèrie de pronòstics sense utilitzar les dades procedents dels avions. D’aquesta manera, en podien avaluar l’impacte.
Cal remarcar, en aquest punt, que les observacions reportades per les aeronaus constitueixen la font més important de dades meteorològiques que s’utilitzen a l’ECMWF, només superades en nombre per les dades procedents dels satèl·lits.
El resultat de l’experiment era que sense dades d’avions el pronòstic empitjorava, especialment allà on es concentra el trànsit aeri: a l’hemisferi nord i a una altitud d’uns 11 – 12 km (vegeu Figura 3).
Figura 3. Variació de l’error en el vent quan es prescindeix de les dades d’avions (en l’escala del verd al vermell, l’error augmenta). L’impacte més gran es nota en els pronòstics fins a 24 hores, tot i que encara és perceptible fins als 7 dies.
Així doncs, a conseqüència de la reducció del trànsit aeri, l’ECMWF espera que el pronòstic empitjori al voltant d’on es localitza el corrent en jet (entre 10 i 12 km d’altitud) especialment en el curt termini.
Es pot mitigar aquest buit d’informació?
Una forma d’omplir aquest buit d’observacions, mentre durin les restriccions de mobilitat per la COVID-19, és llençar més globus sonda, tal com han començat a fer en alguns països. Les dades de satèl·lit, sí que poden suplir, fins a cert punt, les observacions de temperatura, però no les de vent.
De fet, com ja hem dit abans, només hi ha un satèl·lit, d’òrbita polar, capaç de mesurar el vent en alçada: l’Aeolus. Sense cap mena de dubte, les dades que aporti seran molt valuoses, però caldrien més satèl·lits com aquests per garantir una bona cobertura a tot el planeta.
Per a més informació, consulteu la nota informativa de l’ECMWF: https://www.ecmwf.int/en/about/media-centre/news/2020/drop-aircraft-observations-could-have-impact-weather-forecasts