Recordant Rafel Patxot i Jubert (1872-1964)

PUBLICADA EL 28/01/2014

En el 50è aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorològic de Catalunya vol recordar la seva contribució a la meteorologia catalana.

Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l’any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, un complet observatori meteorològic i astronòmic que va anomenar Observatori Català.

L’Observatori Català al sostre de la casa de Rafel Patxot, a Sant Feliu de Guíxols. En primer terme s’observen els aparells meteorològics i, al fons, la cúpula que protegeix el telescopi. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

L’estació meteorològica disposava de baròmetre, psicròmetre, anemòmetre, termòmetre i pluviòmetre. Patxot, juntament amb els seus ajudants Pelegrí Blasco i Josep Bruguera, anotaven de forma precisa i sistemàtica les dades meteorològiques enregistrades pels aparells i feien observacions diàries del tipus, característiques i moviment dels núvols.

El recull de les observacions es publicà l’any 1908 en el volum “Meteorologia catalana: Observacions de Sant Feliu de Guíxols. Resultats del 1896 al 1905”. L’obra consta de tres seccions: la transcripció de les dades meteorològiques diàries, la climatologia local (on estudia l’evolució de les diferents variables meteorològiques al llarg de l’any) i l’estudi pluviomètric realitzat amb totes les sèries actives que Patxot localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears a finals de segle XIX: Barcelona, Caldes de Montbui, Pontvendres-Cap de Biarra, Ceret, Falset, Far de Sant Sebastià, Girona, Eivissa, La Cellera, Maó, Manresa, Mataró, Montserrat, Olot, Palma de Mallorca, Perpinyà, Prades, Prats de Molló, Puigcerdà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Tortosa, Tossa de Mar, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Observacions Sant Feliu de Guíxols
Primera publicació meteorològica de Rafel Patxot, que aplega les observacions fetes entre el 1896 i el 1905, elabora conclusions a partir d’elles i fa un recull totes les sèries meteorològiques que localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Amb aquesta obra i la que es publicarà el 1912 (Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910), Patxot recull la tasca iniciada el 1896 per la Diputació de Barcelona, que va establir anys abans la Granja Experimental de Barcelona (1896-1901), amb l’objectiu de millorar els rendiments agrícoles i ramaders, i on el coneixement de la influència de la meteorologia hi va tenir un pes destacat. El seu director, Hermenegildo Gorría i Eduard Fontserè, van impulsar la creació d’una xarxa d’estacions meteorològiques a Catalunya i les Balears. Malauradament, amb el tombant de segle, les dificultats econòmiques van impedir la continuïtat i creixement de la xarxa i fou gràcies al mecenatge de Patxot que es va poder salvar, fins a la creació de la Societat Astronòmica de Barcelona el 1910 que en va recollir el testimoni.

Patxot completà l’estudi de la precipitació a Catalunya amb el “Segon estudi de la pluja a Sant Feliu de Guíxols” del 1923, on fa un compendi de les observacions des de 1895 fins a 1923. Aquell mateix any publicarà també la “Contribució a l’estudi dels corrents atmosfèrics mitgers”.

Posteriorment crea la Institució Patxot per publicar els millors treballs que es presentin en l’àmbit filològic, històrico-arqueològic i científic. En aquest marc publica “Estudis de la Intensitat de la pluja a Barcelona, pel Dr. Ramon Jardí” (1927)  i “Atles Pluviomètric de Catalunya” , per Joaquim Febrer, encarregat de la secció de climatologia al Servei Meteorològic de Catalunya (1930).

Tot i l’esforç realitzat per aconseguir sèries pluviomètriques de qualitat que permetin conèixer millor el clima de Catalunya, la contribució més coneguda de Patxot a la meteorologia catalana i internacional està relacionada amb l’estudi dels núvols.

El desembre de 1921 Patxot va oferir al director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), el Dr. Eduard Fontserè, la creació d’una secció d’estudi de núvols dins del Servei que seria sufragada per una de les seves fundacions de mecenatge, la Fundació Concepció Rabell.  L’SMC s’havia creat aquell mateix any com a membre de ple dret dins de l’Organització Meteorològica Internacional (OMI), precursora de l’actual Organització Meteorològica Mundial (OMM). Patxot es va fer càrrec tant del personal -fotògraf i ajudant- com del material -dos teodolits fotogramètrics dissenyats per fer fotografies simultànies de núvols, material fotogràfic i mobiliari-.  D’aquesta manera va néixer la Secció Nefològica del Servei Meteorològic de Catalunya, que operava des de dues estacions connectades telegràficament: una situada a la torre sud-est de la Universitat Industrial (seu de l’SMC) i l’altra ubicada a una torratxa d’una casa del carrer Casanova de Barcelona. Les fotografies simultànies de núvols des de les dues perspectives permetien descriure acuradament aquests meteors.

Imatge d’un dels fotògrafs amb el teodolit fotogramètric que permet fotografiar els núvols i obtenir la seva posició. El fotògraf disposa d’un sistema per comunicar-se a distància amb el seu homòleg i poder prendre les imatges de forma simultània. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Fontserè va donar a conèixer l’activitat de la Secció Nefològica a la reunió de directors de serveis meteorològics que va tenir lloc a Utrech l’any 1923[i].

El maig de 1925 es realitza una exposició de més de 300 fotografies de núvols al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). D’aquestes imatges en sortiria l’Atles Elemental de Núvols, publicat a utilitat dels observadors de la Xarxa Meteorològica Catalana per l’Editorial Gustau Gili de Barcelona el mateix any 1925. L’obra contenia un prefaci del president de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols, el francès E. Delcambre. L’atles va ser presentat al Congrés Meteorològic Internacional celebrat a Viena el setembre del 1926 i traduït posteriorment al francès per Ph. Wehrlé, per usar-lo a mode d’atles provisional. Coneixent l’OMI la tasca feta a Catalunya en l’estudi dels núvols, va triar Barcelona com la seu de la reunió de la Comissió Internacional per a l’Estudi de Núvols, el juny de 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. D’aquesta reunió sortiren les dues edicions finals de l’Atles Internacional de Núvols i dels Estats del Cel, publicades per l’OMI gràcies al mecenatge personal de Patxot, en català, anglès, francès i alemany: primer va sortir a la llum la versió reduïda per a utilitat dels observadors (1930) amb l’objectiu de facilitar l’aplicació del nou codi de núvols, i posteriorment, la versió complerta (entre 1932 i 1935, essent la versió catalana l’última en publicar-se).

Dissipació d’una tempesta a Barcelona. Aquesta sèrie de fotografies, preses pel fotògraf, Sr. Pons, va incloure’s a l’Atles Internacional de Núvols i dels Estats del Cel (làmina 57: Stratocumulus format per estesa de Cumulus, Stratocumulus cumulogenitus). Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Mentre va tenir lloc la reunió internacional, a la Universitat Industrial es va realitzar una Exposició Internacional de Fotografies de Núvols, on tingueren un paper destacat les imatges enregistrades per la Secció Nefològica de l’SMC.

Exposició Internacional de Fotografies de Núvols, el juny de 1929, a la Universitat Industrial. Els plafons mostren les millors imatges de núvols dels diferents serveis meteorològics que formaven part de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

En un escrit inèdit, Rafel Patxot evoca: “Encara em sembla veure el doctor Fontserè, en l’oficina de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entorn d’un llarg tauló ple de gravats de l’Atlas i, amunt i avall, regirant plecs i impresos, tots dos cercant resoldre el problema, no sempre fàcil, d’adaptar al català el tecnicisme físic especialitzat, tasca gens planera, les dificultats de la qual difícilment capiren els que llegeixin el text definitiu. Com que tant el doctor Fontserè com jo, tenim una consciencia i ens guiem per una moral molt diferents de les del representant oficial de Madrid, no ens donàvem compte de que, en aquella oferta a Catalunya, que nosaltres consideràvem cosa laudable, cometíem un crim de lesadictadura, lesaestatisme, lesaburocràcia i no sé quantes “lesos i lesa” més, de la qual el doctor Fontserè fou considerat inductor i jo autor, calificatius que acceptàrem amb horança i ple convenciment. Això donà lloc a incidents que el doctor Fontserè sabé trampejar amb calma i una habilitat que jo vaig admirar”.[i]

Patxot va exercir la seva tasca de mecenatge en àmbits culturals molt diversos, d’entre els que destaquen les cançons populars o l’arquitectura de les masies catalanes. Amb l’exili de Patxot l’any 1936, el fons del Cançoner Popular va quedar a Montserrat, on va ser estudiat. El fons de la masia catalana va romandre al CEC, on també va poder ser investigat. Però el fons nefològic del primer SMC no va córrer la mateixa sort, ja que va ser confiscat pel Servicio Meteorológico Nacional en acabar la guerra, l’any 1939, i traslladat fora de Catalunya“per al seu estudi i desenvolupament”.

Llista del material que constitueix el fons nefològic. Publicat a la pàgina 681 del Guaitant Enrera

Rafel Patxot va intentar per tots els mitjans recuperar, des de l’exili, el material de la Secció Nefològica mitjançant la intervenció de l’OMI i fins i tot de la UNESCO. Tots els esforços van ser estèrils. Per a que quedés constància, va publicar l’any 1948 les cartes enviades a aquestes institucions sota el títol Cartes als membres de l’Organització Meteorològica Internacional i als meteoròlegs en General[ii].

Lettre aux Membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux Météorologues en général, publicació de Patxot que recull totes les cartes enviades per ell mateix als representats de l’Organització Meteorològica Internacional i a la UNESCO, demanant ajut per a la restitució del fons nefològic. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Després que Patxot fos depurat i multat, el directori del Servicio Meteorológico Nacional, el Sr. Luis de Azcárraga, va anar a visitar-lo a Suïssa per demanar-li la represa dels seus estudis nefològics sota l’ampara de la mateixa institució que havia usurpat el seu arxiu fotogràfic. Patxot va respondre que “ni tan sols un d’aquests cabells blancs està en venda”, acabant amb un “non serviam”.

No va ser fins l’any 1983 que el material va ser retornat. Però la manca de cura en el seu emmagatzematge i transport havia malmès gran part dels clixés fotogràfics, si és que no es trobaven directament trencats. Ningú no va estudiar el material durant els anys que va estar en possessió del Servicio Meteorológico Nacional. Actualment l’arxiu fotogràfic de la Fundació Concepció Rabell es troba a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Rafel Patxot (a l’extrem esquerra) revisa la caseta que serà l’Observatori Meteorològic del Turó de l’Home al taller de la casa constructora, al carrer Sicília. Eduard Fontserè es troba entre els assistents. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

[i] Eduard Fontserè, relació de fets. Josep Iglèsies. Fundació Salvador Vivies Casajuana, Barcelona 1986.  Pàg 81

[ii] Lettre aux membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux météorologues en general. Rafel Patxot i Jubert, Fribourg, 1948

Altra bibliografia emprada:

  • Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic. Joaquim Maluqer i Sostres. Vides i Memòries, 10. Editorial Pòrtic. Barcelon, 1994
  • Guaitant Enrera. Adéu a Catalunya. Rafael Patxot i Jubert. Genève, 1952
  • XI Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè. Associació Catalana de Meteorologica (ACAM), novembre 2005, Barcelona
  • Atles Elemental de Núvols, extracte de l’obra completa a utilitat dels observadors. Comitè Meteorològic Internacional. Fundació Concepció Rabell i Civils. Barcelona, 1925
  • Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, extracte de l’Obra completa a utilitat dels observadors. Comitè Meteorològic International, Comissió per a l’Estudi dels Núvols, Barcelona 1932 (editat en francès, anglès, alemany i català)
  • Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, Atles general. Comitè Meteorològic Inernacional. Comissió d’Estudi dels Núvols, Barcelona  1935 (editat en francès, anglès, alemany i català)