La normalitat de batre rècords

PUBLICADA EL 24/05/2016

Sovint es sobrevalora el fet que es batin rècords meteorològics, i s’associa, de manera automàtica, al canvi climàtic. Tot i que és evident que el canvi climàtic està fent augmentar el ritme de la caiguda de rècords associats a l’alta temperatura, quan es parla de sèries meteorològiques no gaire llargues, els rècords es baten –i s’han de batre– sovint.

Anem a fer un exercici molt simple que explica de manera entenedora la facilitat de batre’ls.

En primer lloc, quants rècords possibles a batre hi ha?

Sense cap dubte, molts. De tota manera n’hi ha de molt destacats i n’hi ha de no tan destacats. Fem, primer, un repàs dels més importants i indiscutiblement noticiables:

• Temperatura més alta de la sèrie
• Temperatura més baixa de la sèrie
• Temperatura mitjana anual més alta de la sèrie
• Temperatura mitjana anual més baixa de la sèrie
• Any més plujós de la sèrie
• Any més sec de la sèrie

Darrera d’aquests, i a poca distància pel que fa al seu impacte, tindríem:

• Temperatura més alta de la sèrie del mes de gener, febrer… (12 rècords)
• Temperatura més baixa de la sèrie del mes gener, febrer… (12 rècords)
• Temperatura mitjana més alta de la sèrie del mes de … (12 rècords)
• Temperatura mitjana més baixa de la sèrie del mes de … (12 rècords)
• Precipitació màxima del mes de … (12 rècords)

Fins aquí, fent una fàcil suma, ja surten ni més ni menys que… 66 rècords!

D’això es desprèn que, el primer any d’una sèrie d’una estació meteorològica es baten, obligatòriament, 66 rècords prou importants –clar que tothom entén que batre’ls el primer any no té gaire mèrit i, a més, el primer any no en són tants, perquè considerar, per exemple, que s’ha batut el rècord d’any més càlid i any més fred alhora és poc rigorós–.

Quan la sèrie es va allargant, es baten menys rècords, lògicament, però déu n’hi do. Per exemple, estadísticament, a una sèrie de 10 anys de dades, i si pensem que els rècords cauran de manera més o menys homogènia al llarg del temps –que no té per què– li toca encara que es batin 6.6 rècords l’any (66/10), és a dir, gairebé 7 rècords en un any!

Fins i tot en una sèrie de 30 anys, que habitualment es pren com a referència climàtica, encara toca que es batin més de 2 rècords l’any.

A la figura següent es pot veure aquesta evolució de la freqüència dels rècords en una gràfica:Si les sèries del Servei Meteorològic de Catalunya tenen, de mitjana, una antiguitat d’uns 15 anys, encara els toca batre més de 4 rècords l’any a cadascuna d’elles. És a dir, un rècord cada 3 mesos!

I tot això sense parlar de rècords menors, que no per això poc mediàtics, com podrien ser:

• La llargada de la ratxa seca (que s’ha fet famosa l’hivern passat)
• El dia més plujós de la sèrie
• La primavera, estiu, tardor o hivern més plujós, més sec, més fred, més càlid (16 rècords més)
• La nevada més primerenca i la més tardana
• La glaçada més primerenca i la més tardana
• La temperatura màxima més baixa i la mínima més alta
• El màxim nombre de nits tropicals
• La màxima intensitat de pluja
• …

Si sumem els que portem fins on ens hem aturat -perquè si no quedaria un article massa llarg-, ja en portem 92!

Els lectors, si tenen curiositat i volen deixar-se impressionar menys quan sentin que s’ha batut algun rècord meteorològic, poden calcular quants rècords, dels 92 citats fins ara, seria esperable que es batessin l’any 2016 a una estació que s’hagués inaugurat el 1970. Facin joc!