Noves revelacions sobre la possible desacceleració de l’escalfament global

PUBLICADA EL 22/07/2015

Un estudi recentment publicat a la revista Science (Karl et al. 2015) conclou que el ritme d”escalfament global experimentat durant els últims 15 anys ha estat tan ràpid o més que l”observat durant la segona meitat del segle XX. D’aquesta manera refuta la idea àmpliament estesa que s”havia produït una desacceleració o “pausa” en el ritme de l”escalfament global en els últims anys, el que es coneix en la denominació anglesa com a “warming hiatus”.

L’estudi ha estat impulsat per un equip de científics de diverses administracions nord-americanes (NOAA, NCEI i LMI) i es basa en una nova i actualitzada base de dades de temperatura global. Segons els autors, les principals causes que explicarien la discrepància amb estudis previs es basen en:

• La identificació de biaixos significatius en la temperatura superficial del mar derivats de la metodologia i la tècnica de presa de mesures. Amb anterioritat a mitjans de la dècada de 1970, l’observació des de vaixells era la manera predominant per mesurar la temperatura de la superfície del mar i els oceans, i des de llavors ha augmentat l’ús de les boies com a font d’informació. En comparació amb els vaixells, les boies proporcionen dades de més qualitat, i s’ha determinat que aquestes dades són significativament més fredes que les obtingudes a partir dels vaixells. L’estudi ha desenvolupat i implantat un mètode per a corregir aquesta diferència.
• La incorporació de dades de 2013 i 2014, el tercer i primer any més càlid a nivell global respectivament, ha tingut un pes clar en l’actualització de la tendència detectada.
• La integració de noves bases de dades han millorat notablement la cobertura espacial i, per tant, la informació disponible. Aquest és el cas de l’Àrtic, l’àrea del planeta que ha experimentat un escalfament més evident en les darreres dècades. Globalment, la integració de noves bases de dades ha significat doblar el nombre de sèries climàtiques ara disponibles.

Aquesta revelació aporta noves dades a les estimacions publicades al darrer informe del IPCC AR5 (IPCC, 2013), que recollia la informació més actualitzada fins al moment, i indicava la desacceleració de l’escalfament durant el període 1998-2012 en relació a períodes previs. Alguns autors posaven l’ull en el vulcanisme com a possible motivació de la pausa (Santer et al. 2015) i ara semblaria que es tracta d’un aspecte més lligat a la disponibilitat i la qualitat de les dades.

Així doncs, aquest estudi posa de rellevància la importància de l’anàlisi previ de qualitat de les dades i el tractament de la seva homogeneïtat, i continua sent una de les línies de recerca a desenvolupar. Des del Servei Meteorològic de Catalunya s’està treballant en aquesta línia des de fa anys, per tal de disminuir al màxim la incertesa del senyal climàtic, extraient els possibles biaixos no climàtics i derivats de canvis d’instrumental, d’ubicació… (consulteu el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics, 2014 per a més detalls).

Referències

• Santer, BD et al. (2015): Observed multivariable signals of late 20th and early 21st century volcanic activity, Geophys. Res. Lett.,42, 500–509.
• T.R. Karl, A. Arguez, B. Huang, J.H. Lawrimore, J.R. McMahon, M.J. Menne, T.C. Peterson, R.S. Vose, and H. Zhang, “Possible artifacts of data biases in the recent global surface warming hiatus”, Science, 2015.