Predicció estacional
PUBLICADA EL 25/06/2013
Freqüentment, abans que comencen l’hivern o l’estiu, hi ha interès per saber si seran estacions anòmales respecte al seu comportament climàtic. Aquest any no ha sigut una excepció i, fins i tot, els comentaris i interès per quin serà el comportament de l’estiu s’han incrementat considerablement arran, d’una banda, de la informació apareguda en el canal francès METEO i, de l’altra, de la primavera més freda del normal que ha experimentat Catalunya. Recordem que la informació del canal METEO apuntava a un estiu més humit i fred del normal. Concretament aquestes prediccions apunten a una anomalia termomètrica d’entre -1º a -3 ºC per a la zona de Catalunya i precipitacions per sobre del normal. El que és més, fins i tot s’ha arribat a titllar el 2013 com a un possible any sense estiu.
Des del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es volen realitzar puntualitzacions importants respecte a aquestes informacions i també contrastar-les amb d’altres existents.
En primer lloc, aquest tipus de prediccions, en general, manquen d’habilitat per a predir, a mesos vista, anomalies respecte al comportament mitjà de l’atmosfera a latituds mitjanes i sobretot durant els mesos més càlids de l’any (abril-octubre). Només a zones tropicals i subtropicals, on existeix correlació entre la precipitació/temperatura i importants forçaments climàtics d’escala global (El Niño, per exemple) aquests models mostren certa habilitat en la predicció del comportament estacional de precipitació o temperatura. Aquestes prediccions doncs, s’han de considerar com a experimentals i en procés de recerca.
En segon lloc, en cas de produir-se les anomalies de la temperatura i la precipitació que apareixen a la figura 1, en cap cas estaríem davant d’un cas que ens privés d’estiu, definint-lo aquest com a un període càlid i sec a Catalunya [1]. En tot cas, la manifestació d’aquestes anomalies es produiria en la dificultat d’assolir-se els 38º o 40 ºC durant els dies més càlids, en la disminució del nombre de dies amb temperatures màximes de més de 30 ºC i també en el nombre de nits amb temperatures superiors a 20 ºC o en l’increment del nombre de tempestes de mitja tarda. També hi podria haver un increment del nombre de dies amb núvols baixos arran del litoral. Fem aquesta contextualització atès que també s’ha arribat a fer ‘sensacionalisme meteorològic’ anunciant la possibilitat d’una repetició del cas de l’estiu del 1816, un any sense estiu a Europa.
El precedent històric del 1816
A inicis del segle XIX el clima de la Terra es trobava sotmès a un forçament extern produït per la reducció de la radiació solar interceptada per la Terra, en el que es coneix com a període climàtic de la “Petita Edat de Gel”. Aquest període era molt més fred que l’actual a causa d’una disminució de l’activitat solar (Mínim Dalton). Aquest refredament generalitzat es va reforçar amb un fet excepcional: la gran erupció de l’estratovolcà Tambora, a l’actual Indonèsia, durant la primavera de 1815. Aquesta erupció ha estat qualificada de les més importants de la història recent del planeta, i va comportar una acumulació considerable de cendres volcàniques molt fines a l’estratosfera. Aquestes cendres van accentuar i allargar el refredament a escala global, provocant que l’anomalia tèrmica fora especialment intensa durant l’any 1816. Aquell any fins i tot es va produir l’extrem que durant l’estiu no va arribar a fer calor pràcticament enlloc d’Europa.
Què diuen les prediccions estacionals per a l’estiu del 2013?
Actualment no hi ha, que s’hagi detectat, cap forçament extern que ens compari amb l’any 1816 [2] i pel que fa a forçaments interns del sistema climàtic, tampoc se’n detecta cap conegut d’excepcional [3]. Per tant, és improbable un comportament de l’estiu del 2013 semblant al del 1816.
Donada la perspectiva necessària a l’habilitat o fiabilitat de les prediccions estacionals a Catalunya, sí que es vol presentar en quina direcció apunten les prediccions existents pel que fa al comportament de l’estiu del 2013. Així doncs, si considerem les prediccions del Coupled Forecast System version 2 (CFSv2) elaborades per la National Ocean Atmosheric Administration (NOAA), figura 2, aquestes semblen apuntar a uns mesos de juliol i agost menys càlids del normal (anomalies de la temperatura a 2 m entre -0,5 i -2 ºC). També és el cas de les prediccions del l’European Centre for Medium Range Weather Forecast (ECMWF) per al trimestre juliol-agost-setembre (no es mostren). Per contra, les prediccions del International Research Institute (IRI) apunten cap a condicions més càlides del normal (figura 3), mentre que les prediccions de l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) de l’estat espanyol no mostren cap comportament anòmal de les temperatures a la península Ibèrica. Pel que fa al comportament de la precipitació, les prediccions consultades no mostren un comportament anòmal clar. En tot cas, les prediccions del CFSv2 tendeixen a donar un agost més humit del normal.
- Fins i tot la definició de l’estiu com a un període sec i càlid no és adequada per a tot Catalunya. Zones del Pirineu i Prepirineu Oriental català tenen l’estiu com a estació més plujosa.
- Existeix el forçament antropogènic produït per l’increment del CO2 a l’atmosfera i retroaccions associades. Aquest forçament, en primera aproximació, incrementaria la possibilitat de tenir un estiu més càlid del normal.
- Actualment estem en fase de la Niña, i no es tracta d’un episodi extraordinari.
