Sobreestimació de la precipitació per part del radar en casos de nevades a cotes baixes a la costa
PUBLICADA EL 10/02/2015
Durant els passats dies 4 i 5 de febrer, durant la nevada que va afectar especialment la meitat sud i part de la depressió central del territori, es va donar un fenomen que és poc comú a Catalunya: la localització de la isoterma de zero graus (el nivell al qual la temperatura de l’aire es troba a 0 °C) a una altitud molt baixa, per sota dels 1000 m, i a prop de la costa.
Aquest fet va tenir una influència molt gran en l’estimació de la precipitació que es fa al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a partir de les dades de la Xarxa de Radars (XRAD). En concret, es va produir una sobreestimació de la precipitació, mostrada molt clarament al producte que apareix a la pàgina web de l’SMC. Tot i que a vegades es pot donar aquest efecte, el fet que la zona on la sobreestimació fos principalment a la costa central (figura 1), de força extensió i durant algunes hores, combinat amb un episodi de gran repercussió mediàtica, va fer que el nombre d’observadors fos molt elevat. I la majoria es preguntaven el mateix: per què si el radar deia que estava caient un gran ruixat només queia precipitació feble?
L’explicació és la següent: quan la precipitació al nivell que la detecta un radar (un o dos quilòmetres, depenent de la distància de la precipitació al sistema d’observació) és una barreja de precipitació líquida i sòlida (el més comú és tenir només un dels dos estats), es produeix l’efecte de la banda brillant. Aquest efecte fa que el senyal s’incrementi i els algorismes de correcció no poden detectar aquesta barreja d’estats. Per aquest motiu, les intensitats de precipitació que retorna el producte d’estimació es mostren amb valors més elevats (colors grocs i vermellosos) del que realment són.
Habitualment, la isoterma de zero graus es troba més amunt (tot i que alguns cops es pot trobar encara més baixa que durant el passat episodi) i aquest problema no es produeix en els casos de precipitació estratiforme (és a dir, associada a sistemes frontals i amb poc desenvolupament vertical), però en aquesta ocasió els algorismes detectaren un valor màxim al perfil vertical de reflectivitat a nivells baixos, que confongueren amb el comportament teòric de la pluja convectiva (associada a forts desenvolupaments verticals, propis d’episodis de tempestes). A la figura 2 es mostren els perfils verticals d’aquests tipus de precipitació.
A la figura 3 es mostra el perfil vertical donat durant un moment de l’episodi. Es pot veure com les altures de la reflectivitat no superaven els 6 km, però els màxims de reflectivitat, no massa elevats, es localitzaven a les altures més baixes del volum radar, en comptes de les altures teòriques. Això va fer que l’algorisme de correcció considerés erròniament que era precipitació convectiva i, per aquest motiu, augmentava la intensitat de precipitació, en comptes de disminuir-la.
Finalment, comentar que el Servei Meteorològic de Catalunya està treballant en un projecte per millorar els algorismes de correcció d’aquest tipus de fenomen. Tot i que, com s’ha dit anteriorment, no són gaire habituals, poden generar força confusió.
Podeu trobar més informació complementària als següents enllaços: