El canvi climàtic

Què és?

El canvi climàtic es refereix a un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorològics i en la temperatura mitjana del planeta.

Durant la seva història el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals tals com les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits, vulcanisme de gran magnitud o canvis en la circulació oceànica, entre d’altres. En l’actualitat no hi ha dubte que som en un altre canvi climàtic, però aquesta vegada l’agent impulsor és la humanitat, com a conseqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle.

Què causa el canvi climàtic?

El clima de la Terra ha anat canviant des que es va formar fa 4.500 milions d’anys. Fins fa poc, els factors naturals han estat la causa d’aquests canvis. Les influències naturals sobre el clima inclouen erupcions volcàniques, canvis en l’òrbita de la Terra i desplaçaments en l’escorça terrestre (coneguda com a tectònica de plaques).

No obstant això, des de la Revolució Industrial (segle XIX), la temperatura global ha augmentat a un ritme molt més ràpid. Mitjançant la crema de combustibles fòssils i la modificació dels usos del sòl, l’activitat humana s’ha convertit ràpidament en la principal causa dels canvis en el nostre clima.

Els gasos i el fenomen de l’efecte d’hivernacle

Alguns gasos de l’atmosfera terrestre atrapen la calor i impedeixen que s’escapi a l’espai. A aquests els anomenem “gasos d’efecte d’hivernacle”, i actuen com un cobertor d’escalfament al voltant de la Terra, conegut com “efecte d’hivernacle”.

Els gasos d’efecte d’hivernacle provenen tant de fonts humanes com naturals. Gasos com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós es troben de manera natural a l’atmosfera. Altres, com els clorofluorocarburs (CFC), només es produeixen per l’activitat humana. Tanmateix, des de la Revolució Industrial, hem anat afegint cada cop més gasos d’efecte hivernacle a l’aire, atrapant encara més calor. En lloc de mantenir la Terra a una temperatura càlida i estable, l’efecte d’hivernacle està escalfant el planeta a un ritme molt més ràpid i és la principal causa del canvi climàtic present.

Els humans produïm gasos d’efecte hivernacle de moltes maneres diferents:

• Crema de combustibles fòssils: els combustibles fòssils com el petroli, el gas i el carbó contenen diòxid de carboni que ha estat “atrapat” a l’escorça de la Terra durant milers d’anys. Quan els traiem del subsòl i els cremem, alliberem a l’aire el diòxid de carboni emmagatzemat. La crema de carbó segueix sent la principal font d’emissions (un 40% del total), seguit del petroli (un 32%) i del gas (un 21%).

• Desforestació: els boscos eliminen i emmagatzemen el diòxid de carboni de l’atmosfera. Tallar-los significa que el diòxid de carboni s’acumula més ràpidament, ja que no hi ha arbres que l’absorbeixin. No només això, els arbres alliberen el carboni que emmagatzemen quan els cremem.
• Agricultura i ramaderia: els conreus i la cria d’animals alliberen molts tipus diferents de gasos d’efecte d’hivernacle a l’aire. Per exemple, els animals produeixen metà, que és 30 vegades més potent que el diòxid de carboni. L’òxid nitrós utilitzat per als fertilitzants és deu vegades pitjor i és gairebé 300 vegades més potent que el diòxid de carboni.
• Ciment: la producció de ciment és un altre factor que contribueix al canvi climàtic, causant el 5% de les emissions globals de diòxid de carboni.

Quins efectes té el canvi climàtic?

El canvi climàtic ja té efectes visibles al món. La Terra s’està escalfant, els patrons de pluja estan canviant i el nivell del mar està augmentant. Aquests canvis augmenten el risc d’onades de calor, inundacions, sequeres i incendis forestals.

La gravetat del canvi climàtic que veurem depèn de la rapidesa amb què reduïm les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Fins i tot, si aturéssim totes les emissions avui, no impediríem alguns canvis. Tanmateix, com més aviat reduïm les emissions, menors seran els seus efectes.

El canvi climàtic pot afectar el sistema climàtic global de moltes maneres diferents, tal i com ha reportat el darrer informe de les Nacions Unides (Sixth Assessment Report, Climate Change 2021: The Physical Science Basis, AR6). Aquests són:

• Canvis en el cicle hidrològic. L’increment de la temperatura global intensifica el cicle global de l’aigua, incloent la variabilitat, la precipitació associada als monsons i la severitat dels esdeveniments secs i plujosos.
• Terra i aire més càlids. La influència humana ha escalfat el clima de la Terra a un ritme sense precedents en els darrers 2.000 anys. La temperatura de l’aire és ara 1,1ºC més elevada que la de l’era preindustrial (1850-1900).
• Escalfament dels oceans. Els oceans concentren el 91% de l’escalfament global del sistema climàtic. L’expansió tèrmica associada és responsable del 50% de l’augment del nivell de l’aigua del mar. La freqüència de les onades de calor marines s’ha doblat des de la dècada de 1980.
• Extensió de les masses de gel i de la neu al terra. Des de la dècada de 1990 les glaceres del món estan en retrocés per la influència del canvi climàtic. L’Àrtic ha assolit el mínim d’extensió des de 1850 i la presència de la neu al terra s’ha reduït clarament durant la primavera de l’Hemisferi Nord i des de 1950.
• Pujada del nivell del mar. El nivell del l’aigua del mar s’ha incrementat en 20 cm des del 1900, un ritme de creixement sense precedents en els darrers 3.000 anys.
• Acidificació dels oceans. La major presència de CO2 a l’atmosfera incrementa la taxa de dissolució d’aquest gas als oceans. Això fa disminuir el Ph i impacta negativament el procés de calcificació dels esquelets de nombroses espècies marines, com els coralls o els mol·luscs.
• Canvis en els corrents oceànics. El corrent càlid de l’Atlàntic Nord que tempera el clima de bona part d’Europa s’està inestabilitzant i alentint. Durant el segle 21 tot sembla indicar que continuarà aquest procés, sense arribar però a col·lapsar.
• Temps més extrem. S’ha apreciat un increment des de 1950 dels esdeveniments extrems compostos, com ara la combinació d’onades de calor i sequera. També ha augmentat la freqüència i intensitat de la precipitació a bona part del planeta, i l’ocurrència dels ciclons tropicals.

Com es manifesta el canvi climàtic a Catalunya?

El món mediterrani és reconegut com a un “punt calent” del planeta, pel que fa a la incidència del canvi climàtic. És a dir, juntament amb l’Àrtic, és l’àrea planetària més sensible a l’increment tèrmic. A Catalunya, part d’aquesta àrea mediterrània, el canvi climàtic s’hi està manifestant des de fa dècades. En aquest sentit, l’SMC emet el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), un informe que realitza el monitoratge anual de la variabilitat i el canvi climàtic a Catalunya, i determina les principals tendències detectades des de mitjans de segle XX. Les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya són:

• Ritme d’escalfament superior al que s’aprecia globalment. Si a escala global l’increment se situa al voltant de +1,1 ºC respecte de l’era preindustrial (1850-1900), a Catalunya se situa al voltant de +1,3 ºC (mitjana decenni 2011-2020). L’estiu és el període de l’any on més es constata l’increment.
• Increment evident dels extrems climàtics relacionats amb la calor, i disminució dels extrems freds. Alguns indicadors que han augmentat la seva presència son les onades de calor (en intensitat, durada i freqüència) o els extrems diaris càlids (nits tropicals/tòrrides, dies de calor,…). Per contra la recurrència i intensitat de les onades de fred, o el nombre de dies de glaçada van clarament a la baixa.
• Encara no és concloent cap tendència envers una disminució de la precipitació anual, però sí a l’estiu. Només l’estiu ha constatat una disminució evident: un 35% respecte de 1950. Per a la resta d’estacions i a escala anual, la tendència no és concloent.
• Lleuger increment en la freqüència, durada, intensitat i extensió dels períodes de sequera. Dels extrems pluviomètrics, només la sequera té una tendència a ser més present, i cada cop són més escassos els anys o estacions clarament humides. No es pot apreciar una tendència concloent envers una intensificació de la precipitació a escala diària.
• La temperatura i el nivell de l’aigua del mar a l’alça. Els registres de l’Estartit (el Baix Empordà) mostren un increment de la temperatura del mar a la superfície d’1,5ºC des del 1974, mentre que el nivell del mar ha pujat 10 cm des del 1990.
• Canvis apreciables en la fenologia de les espècies vegetals i animals. S’aprecia un avançament de la floració i la maduració dels fruits en moltes espècies vegetals de més d’una setmana, mentre que l’arribada de certes aus migratòries també tendeix a avançar-se.

Si voleu disposar d’una informació més completa, accediu a la darrera edició del Butlletí d’indicadors climàtics de Catalunya (BAIC).